La setmana passada vaig veure aquest pastís a La cocina de los inventos i hem va recordar que quan l'havia fet fa uns anys (ara veig que 4...), ens havia agradat molt aquí. De seguida vaig pensar en fer-lo pel dinar que fem cada any a la Posa per a celebrar Sant Sebastià, i que vam fer aquest dissabte passat. És un pastís contundent, d'hivern..., però alhora fi de menjar, baixa bé... això si, amb un tallet n'hi ha prou, per tant fa de bon repartir! Va agradar molt! no en va sobrar ni una engruna... !
La recepta original és del llibre Cuinar és senzill de Montserrat Seguí, per tant la recepta no pot fallar!
PASTÍS ENGRUNAT DE POMA, NOUS I PANSES
Ingredients
1 ou
Dos culleradetes de llevat en pols
2-3 pomes grosses
1/2 c/p de vainilla en pols
Pell de llimona ratllada
Pessic de sal
Sucre llustre per decorar
En un bol ample posem la farina, el llevat i el pessic de sal, formem un volcà, al mig posem la mantega tova, l’ou sencer, 100 g de sucre (reservem la resta) i la vainilla en pols. Treballem bé, primer amb una forquilla i després acabem d’amassar amb les mans, fins que ens quedi una massa consistent i uniforme.
Repartir tres quartes parts per la base del motlle, l’anem prement fins tenir el mateix gruix.
Ratllar la pell de la llimona, procurant només agafar la part groga, perquè la part blanca és amarga.
Ratllar una poma, repartir-la a sobre de la massa, escampar-hi per sobre la meitat del sucre que teníem reservat, la meitat de la ratlladura de llimona, una mica de vainilla en pols, la meitat de les nous trencades, no picades, i totes les panses de Corinti.
Ratllar una poma, repartir-la a sobre de la massa, escampar-hi per sobre la meitat del sucre que teníem reservat, la meitat de la ratlladura de llimona, una mica de vainilla en pols, la meitat de les nous trencades, no picades, i totes les panses de Corinti.
Ratllar l’altra poma i fer una altra capa de farcit, igual que l’anterior, però en aquest cas sense panses, ja que a la part de dalt del pastís es ressecarien.
Esmicolar la quarta part de massa restant, fent petits pessics irregulars (engrunes), i posar-los a sobre del farcit, procurant que quedi ben cobert.
Coure el pastís al forn a 200º, durant 40-50 minuts aproximadament. Punxar-lo per comprovar-ne la cocció.
Esmicolar la quarta part de massa restant, fent petits pessics irregulars (engrunes), i posar-los a sobre del farcit, procurant que quedi ben cobert.
Coure el pastís al forn a 200º, durant 40-50 minuts aproximadament. Punxar-lo per comprovar-ne la cocció.
c/p= cullera de postre
hummmmmmmmmmmmmmmmmmm que bo
ResponEliminaJa m'ho crec que no va sobrar ni una engruna, si es que fins i tot m'imagino el seu bon sabor amb aquesta bona pinta que fa.
ResponEliminaPetons.
A mi els postres amb poma em tornen boja, i ja m'imagino a la boca el toc cruixent d'aquest, boníssim!! un petó!
ResponEliminason tan bonics aquests grumolls!! pero de gust no m'ho vull imaginar! t'ha quedat de quadre eh! ptons
ResponEliminaDesde luego es visualmente atractivo y si lo has hecho ya dos veces sera por lo bueno que es.Tambien se lo vi a Joaquina.Y ademas de rico contundente ideal para reponer el cuerpo con energia en este invierno.
ResponEliminaEl jueves voy a la ultima clase de Bon preu.Que pena.
peto
Aquest pastís ha de ser boníssim.
ResponEliminaMe l'apunto, quina bona pinta!
ResponEliminaMadre mia mi querida amiga, que pinta mas maravillosa, este es de esos pasteles que se deshacen en la boca y que hay que tomar mas de un trozo tiene que estar de muerte. Mil besicos de tu amiga que te quiere
ResponElimina
ResponEliminaTeresa; Jo l'he fet, i com molt bé dius, és molt contundent i amb un tallet en n'hi ha prou.
Jo el vaig treure d'un gran llibre de cuina del qual he tret moltes receptes i molts amants de la cuina també ho han fet.
Cuinar és senzill; de la Montserrat Segui.
Salutacions Teresa¡¡ :O)
Per la pinta te que ser boníssim.
ResponEliminaSegur que venim la recepta de Montserrat Segui i feta per tu, èxit segur!!!!!!!
Petons
ets la reina dels pastissos bons! quina pinta, mareta!
ResponEliminaCuinar és senzill de M. Seguí és un dels meus llibres de capçalera. T'ha quedat fantàstic!
ResponEliminaMarta