ÍNDEX DE RECEPTES

19 de setembre del 2011

AMETLLES GARRAPINYADES

Bé, poc a poc s'ha de tornar a la vida de currantes... costa, eh? s'han acabat les vacances...que aquest any tot i que no van començar gens bé, les hem acabat molt bé amb el casament de la Laura i l'Eloi ! Vam passar un dia molt, molt  feliç i emotiu, vam plorar, riure, ballar...
Volia fer un detall per a unes bones veïnes i he pensat que unes ametlles garrapinyades els farien il·lusió, és una de les coses que m'agrada fer, em porta bons records..., han estat molt contentes i les he ben sorprès !Les he fet aquesta tarda i crec que és una bona recepta per a començar de nou!!
Espero que us agradi i tempti la recepta i les proveu de fer, la primera vegada no acostumen a quedar bé, jo encara les he de millorar, però sigueu constants... que segur que sortiran!
AMETLLES GARRAPINYADES
Ingredients

- una tassa d’ametlles crues ben plena
- una tassa de sucre
- una tassa d’aigua
Preparació
Posem al foc una paella (també va bé amb cassola de ferro colat) amb les ametlles, el sucre i l’aigua. Primer a foc viu, anem remenant tota l’estona (amb cullera de fusta), en el moment que l’aigua s’ha evaporat ens queda una altra vegada el sucre sec i marronòs i l’ametlla, per separat, (aquestes queden com enfarinades), no deixem de remenar. És en aquest moment quan comença a caramel·litzar el sucre , es desfà i va adherir-se a l’ametlla. El color encara no és brillant, s'ha d'anar desfent i adherir-se a les ametlles. Abaixem una mica el foc i no parem de remenar (ja costa una mica més), les ametlles comencen a petar... és senyal que estem acabant. Si veiem que el sucre torna a desfer-se per massa escalfor, no ha de quedar líquid, retirem un moment la paella del foc i seguim remenant, tornem a posar al foc.Haurem acabat quan tot el sucre s’hagi adherit a les ametlles i tinguin un color brillant. Aquest és el punt en què tindrem unes autèntiques ametlles garrapinyades!
Aboquem les ametlles sobre marbre o paper vegetal (el de forn)  i les anem separant, ens ajudem amb dues forquille,  sempre n’hi ha que s’enganxen, vigileu perquè cremen molt i les cremades de sucre són molt doloroses!
Les deixem refredar bé i les guardem en un pot de vidre que tanqui bé.


20 comentaris:

  1. m'agraden tant...són el meu vici...petons

    ResponElimina
  2. ufff aixo si que es un pecat mortal jajaj m'agraden molt aisss un perill.petons

    ResponElimina
  3. Ostres, ja tens raó ja... quins records!! :)

    ResponElimina
  4. mmmm...què bones! No pense fer-les per no menjar-me-les, jajjaa. Sí que són un pecat mortal, m'encanten!

    ResponElimina
  5. Ideals per fer un bon regal, segur que la resta de l'any es recordaran de tu ;)

    ResponElimina
  6. T'han quedat molt maques!!!no les he fet mai. Provaré la teva recepta!!!
    Moltes felicitats a la Laura!!!!
    Petonets

    ResponElimina
  7. Ostres, veig que el casament va anar de perles! què bé!!
    Les ametlles garrapinyades, quina delícia! Em guardo al recepta, la farem segur!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  8. Sense cap mena de dubte ets una de les REINES del "com fer-s'ho tot a casa amb gràcia i salero"...M'explico: ets un dels blocs de referència per aprendre a fer melmelades, conserves... tot allò que un es pot fer a casa si sap com fer-ho. Unes garrapinyades fantàstiques!

    ResponElimina
  9. No he fet mai!!! però on hi han poso la ma, son adictives!!!

    ResponElimina
  10. per a mi és l'olor de "les fires"..amb tot de parades, atracccions... encantador !!
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Si que són un bici, malament si comences!!A casa, la meva mare sempre en tenia un pot de preparat esperant l'ocasió, aquella visita inesperada, el detall per a un imprevist, i com no, nosaltres que li buidavem...
    Sandra, vam passar un dia molt feliç, però amb sentiments contradictoris, aquest anys ens n'ha donat una de freda i una de calenta...
    Oscar, a mi la cuina em porta molts records, sóc de pagès i a la cuina si feia molta vida, a banda de cuinar.
    Ai Mercè! moltes gràcies, això de reina...aixó si, m'agrada fer melmelades i provar coses fins que surten regulin o bé!
    Com diu l'Alfons, l'olor que fan també és molt agradable!!!
    Maria, anima't segur que et surten bé, tu tens bona mà!!
    Bé, espero que proveu de fer-les! ja m'ho direu!
    petons

    ResponElimina
  12. te han quedado muy bien y ademas bien presentadas un regalo muy bueno a la vista y luego al paladar
    peto

    ResponElimina
  13. Les veig molt be aquestes ametlles.
    M'en alegro de que el casamente anés tan be. Felicitats als nuvis.
    Petons.

    ResponElimina
  14. Que bones que estan les garrapinyades fetes a casa, els deurien agradar molt
    Petons

    ResponElimina
  15. Teresa; Una bona manera de començar de nou... rosegant unes ametlles garrapinyades.
    Felicitats per a tu també.
    Que vaig de gust Teresa¡¡ :-D

    ResponElimina
  16. Me encantan y no imaginaba uqe eran tan fáciles. Muy buena la receta guapa!

    besos

    ResponElimina
  17. Em recorden les parades de la fira de Sant Joan...Gràcies per la recepta

    ResponElimina
  18. I a mi per què sempre se m'acaben torrant massa?

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  19. Mmmm, que bones les garrapinyades! Val més no tenir-ne gaires al davant, perquè, si no, desapareixen volant. Jo també he tastat pipes de gira-sol, festucs i anacards garrapinyats i buf! boníssims! Però no m'he atrevit a fer-ne mai.

    Per cert, el casament, Teresa, va ser tot un èxit. Gràcies per haver pogut compartir un dia tan feliç amb vosaltres i, de pas, conèixer-nos personalment. Una abraçada!

    ResponElimina
  20. A casa, volen. Les faig com tu, i la veritat és que al final et fa mal el braç de tan remenar, però val la pena.

    ResponElimina