En aquest bloc tinc diferents flams, de cireres, de mató... però el d'ou encara no l'havia posat mai, i mira que el faig vegades!, ens agrada molt. Són unes postres fàcils de fer i acostuma a agradar molt a tothom. El podem acompanyar amb nata, gelat, xocolata...
Després d'uns dies molt bolços, les postres d'avui han estat aquest flam d'ou, sense cap altre acompanyament, per allaugerir una mica el paladar... molt gustòs, a flam autèntic, d'ou, el gustet a caramel, fet al bany maria, fresquet... boníssim!!
FLAM D'OU
Ingredients
- 1 l de llet
-200 g de sucre
- 8 ous (mitjans)
- una branca de canyella
- pell d'una llimona (la part groga)
Per al caramel
- Sucre
- unes gotes de llimona ( o d'aigua)
Preparació
En un cassó posem a bullir la llet, la branca de canyella, la pell de llimona i el sucre. Remenem i quan arrenqui el bull apartem del foc i deixem que perdi una mica de temperatura.
Mentrestant, en un a paella ocassó posem sucre i unes gotes de llimona i fem el caramel, vigilem perquè no se'ns cremi, quan el sucre s'ha desfet i té color de caramel, l'aboquem al motlle o motlles individuals (jo en aquests hi vaig posar, al fons, uns pinyonetes).
En un bol batem els ous, hi afegim la llet tèbia, remenem bé perquè s'integri tot, colem i anem omplin el motlle o motlles. Els col·loquem en una safata, en la qual hi haurem posat aigua per a coure'ls al bany maria (uns dos dits d'aigua) i coem al forn a 200º, durant una hora ben bona aproximadament. Comprovem si ja està cuit, mirant que estigui quallat. Si són individuals estaran menys temps. (Jo en vaig fer un de gran i va trigar ben bé una hora i mitja)
Deixem refredar i reservem, tapats amb film, a la nevera, fins l'hora de servir-los
18 comentaris:
Tiene una pinta buenísima, hace un siglo que no lo como así que te cojo un cachito!!
besos
A mi m'agrada sense acompanyament, però amb el pinyons a sobre si m'agrada.
Petons.
Ostrea, fa molt anys que no faig flam d'ou a casa... de fet, el feia amb la meva àvia! Hi he de posar remei aviat que aquest té una pinta fantàstica!
Petonets,
Sandra
Mmm...quina bona pinta que fa!! Potser el pròxim cap de setmana provi aquesta recepta; a casa m'ho agrairan segur!!Un petó, Paula
Ostres , amb pinyons!!! que bons no? prenc nota d'aquest detall tan exquisit.
petons
A mi també m'agraden qüasi bé tots els flams però si n'hagin de triar un, sempre em decanto pel d'ou, per mi és l'original i el més bó!
Una cosa, com ho fas després per desenmotllar-lo?? A mi sempre se'm queda el caramel dur i em costa molt de treure'l, l'haig de pasar molta estona per aigua calenta (el cul del recipient) per poder-lo treure!!! ës un punt que se'm resisteix i segur que deu ser una ximpleria!
Un petó maca :)
El típic flam d'ou casolà és insuperable! Amb una mica de xocolata o nata..mmm... està boníssim!
ASJ, suele pasarque no hacemos lo de siempre... pero está buenísimo!
Ana, els pinyons donen un toc i gust molt bo, pero com dic, sol n'hi ha prou!
Sandra, si, si, aquetes receptes venen de lluny, d eles àvies! per això estan tant bones!!
Petons!
Bon Tiberi, Dolors, Gemma, com molt bé dius, el flam casolà és insuperable!!!
Anniki, normalment no costa, si veus que costa, va bé passar pel voltant un ganivet fi, només que hi entri una mica d'aire es desemmotlla amb facilitat.
Petons!
Teresa; Crec que sobren els el.lógis, doncs la presentació, parla per si sóla... deliciósos tots el flams i el d'ou no té que ser menys. Que vagi de gust Teresa¡¡
Aquest és un d'aquells postres que fan honor al nom del teu bloc: com a casa, res! Aquest flam fresquet després de dinar és una meravella, Petons,
El flam d'ou és una passada, a casa sempre és benvingut!
Ohhhh quina pinta més excel.lent!!!! Fa molt q no menjo flam..... Mmmmm
Petonets
Neus
Teresa, està clar que cada iaia ens feia el millor flam del món. Però deixant el de la meva avia Maria a banda el teu deu ser el segón del rànking :)
con el detalle individual de los piñones me gusta mas
peto
miquel
Cuanto más vieja me hago, más me gusta el flan. Y el de huevo, el clásico, el que más. Un besote.
Starbase, m'has fet tot un honor!!gràcies!
Miquel, els pinyons hi donen un toc molt agradable! i si, individuals queden més cucos...
Su, es que la edad nos cambia... ja, ja...
petons!
Que pinta tan rica, me ha gustado el detalle de los piñones. En mi blog tengo uno que siempre acompaño con mango pero no había pensado en ponerle frutos secos así que la próxima vez lo haré. Gracias por la idea.
Publica un comentari a l'entrada