23 de gener de 2011

PASTÍS DE PASTANAGA

Aquest cap de setmana hem anat a Isona per celebrar dissabte Sant Sebastià, (17 de gener), màrtir romà del segle III, nascut a Narbona...i com cantem en els seus gojos "Gloriós Sant Sebastià guardeu-nos de pestilència..." A l'ermita de la Posa, tenim com a patrona a la Verge de la Posa, i molt ben custodiada està per Sant Sebastià i Sant Roc. Aquest festa de Sant Sebastià l celebrem des de fa molts anys, després de la Missa cantada, es canten el Gojos del Sant i els de la Verge de la Posa, es fa la benedicció dels pans i que més tard es reparteixen a tothom. És costum fer fogueres entre grups de famílies, parents o veïns, on amb germanor courem la carn, llangosissa, cansalada...Nosaltres en el nostre rogle estem els de cal Roya, Cal Rampeira, Cal Geroni, Cal tonet i nosaltres, Ca l'Escardill, aquesta colla de famílies fa molts anys que sempre juntes, i només per aquesta festa, ens reunim en el mateix lloc! Quan arriba l'hora de les postres hi ha un intercanvi de dolços a quin més bo!!! tot fet a casa, pastissos de poma, galetes, ametlles garrapinyades (de les de veritat...ara és la Mercè de Cal Rampeira l'encarregada d'aquest llaminadura, és la més veterana de la colla!), trufes ...Jo aquest any vaig fer aquest pastís de pastanaga, que com he dit, algú que d'entrada va arrufar el nas a la pastanaga... va repetir i tot!. Després ens anem posant a la vora el foc, tot cantant, xerrant, bebent ...Us en faig un resum fotogràfic!

Si no l'heu tastat o no l'heu fet mai, us el recomano! és un pastís molt suau, esponjós, al punt de dolç... Quan dius que és de pastanaga, si aquesta no agrada..., arrufen el nas... de pastanaga???? doncs si, proveu...un cop s'ha provat, oh! agrada! i repeteixen... si en queda!
PASTÍS DE PASTANAGA
Ingredients
400 g de pastanaga ratllada petita
200 g de sucre de canya
200 g de farina de rebosteria
15 g de llevat (tipus Royal)
100 g mantega (fosa, o bé, oli de girasol)
4 ous
Un grapat de nous
Una punta de cullereta de canyella en pols
Un pessic de sal
Preparació
Preparem el motlle, d'uns 22 cm de diàmetre, l'engreixem i enfarinem, traient l'excés de farina donant uns copets boca avall.
Preescalfem el forn a 200º
Amb l'ajuda d'un ganibet pelem, rasquem, les pastanagues. Les posem en el got de la TM i triturem 5 segons, velocitat 4. Reservem en un bol.
En el got posem el sucre i la mantega fosa, o l'oli, barregem 30 segons a velocitat 4.
Programem a velocitat 3, sense programar temps, i pel bocal de la tapa anem afegint els ous, un a un. Quan hem posat ja tots els ous, obrim la tapa i amb l'espàtula fem baixar la barreja de les parets del got, tornem a programar 5 segons a velovitat 3 perquè acabi de quedar ben amalgamet.
Afegim la farina, el llevat, la canyella i el pessic de sal, programem 10 segons velocitat 3, amb l'espàtula fem baixar la massa de les parets i tornem a programar 10 segons, vel. 3. Incorporem la pastanaga i barregem 8 segons a velocitat 3. Afegim les nous que haurem partit a trosso i enfarinat per tal que no baixin al cul del motlle i amb l'espàtula dioenm unes voltes perquè s'integrin a la barreja.
Aboquem en el motlle que tenim preparat i enfornem durant uns 35-40 minuts. Passats 10 minuts podem baixar la temperatura a 180º.
Comprivem si està cuit, punjant amb un pal de botxeta o escuradents, si surt net serà senyal que ja està al punt.
Deixem refredar, desemmotllem i reservem.
Podem acabar-lo decorant amb xocolata, amb una glassa de sucre llustre i llimona...
De manera tradicional:
En un bol barregem el sucre i la mantega fosa, i els ous amb l'ajuda d'un batedor elèctric. Afegim la farina, el llevat, la canyella i la sal i barregem bé amb la batedora. Quan tenim una barreja ben homogènia afegim la pastanaga ratllada, amb l'espàtula l'integrem bé, afegim les nous, remenem i aboquem en el motlle.

15 comentaris:

teresa ha dit...

Aquest el tinc que probar!!, em quede la recepta..
Al meu poble celebrem tambe aquestos dies la Fira i Porrat, es una festa molt coneguda, ja veig que vosaltres ho vareu passar d'allo mes be.
Bessets
http://desdelacuinadelhort.blogspot.com/

orquidea59 ha dit...

Se ve suave, esponjoso y rcio. Y la zanahoria yo creo que gusta.
Besazo

Visc a la Cuina ha dit...

Doncs a mi segur que m'agradaria, i, a més, té un aspecte boníssim!

Su ha dit...

NO soy la mayor fan de la zanahoria, pero tiene buena pinta, estoy dispuesta a cambiar de opinión sobre las zanahorias. Un besote.

elsfogonsdelabordeta ha dit...

La meva àvia sempre feia pastís de pastanaga i m'encantava, l'hauré de recuperar perquè veient la pinta que té el teu m'ha vingut molt i molt de gust!
Petonets,
Sandra

Donibaneko ha dit...

Que bona pinta se'l veu, tan suau i esponjós. La pastanaga és dolça i
pot ser que no necessiti endolcir molt amb sacarina ... (la meva família són
diabètics i ja saps) Crec que vaig a provar-ho fer.
Besesito guapa

Bon Tiberi ha dit...

Hola! Fa poc vaig provar per primera vegada un pastís de pastanaga i em va encantar!! tant que avui m'he animat a fer-ne un però en format de petites magdalenes. La pròxima vegada tendré en compte la teva recepta. Una abraçada, Paula

Mercè ha dit...

Teresa, m'encanten els pastissos de pastanaga... trobo que queden amb una textura boníssima, a banda del bon gust. Et va quedar genial!
Petons!

el taller de cuina ha dit...

Mira que arrugar el nas... ben segur que és boníssim!

La cuina de l'Eri ha dit...

Es veu un pastís boníssim, esponjós,.. A mi segur que m'agradaria. Quan tingui que fer-lo ja se on hi ha una bona recepta!

Teresa ha dit...

Ara que feia temps que no el feia, encara el vam trobar més bo! animeu-vos i proveu-lo qui no ho hagi fet perquè té molta acceptació! Sandra, si recuperes la recepta de la teva àvia ens la passes! aquesta me la van passar fa temps i no se pas d'on la van traur.
Bona setmana a tothom!!
petons

Gemma ha dit...

M'encanten els pastissos de pastanaga, queden humits i amb un aroma de canyella deliciós...

Miquel ha dit...

me gusta este pastis zanahoria y el toque de canela.
peto
miquel

Josepb. ha dit...

Teresa; Jo l'he provat, i tamabé l'he fet, més o menys com aquest i la vefitat que la pastanaga n'hi es nota, i com molt bé dius; primer arrufen el nas, però després "aplanen" el paladar.
Que vagide gust Teresa¡¡ :-D

Fem un mos ha dit...

No l’he provat mai, segur que el faré
Petons

Seguidors