4 d’octubre del 2010
CROQUETES DE PEIX
Rondava pel congelador una bossa amb filets de lluç, (els havia comprat a l’estiu el meu fill, ja congelats) i ja estava una mica cansada de veure la bossa rondant pel calaix del congelador..., vaig pensar que una bona manera de fer-los seria fent unes bones croquetes (si teniu qualsevol tall que us hagi quedat de peix, gambetes, ho podem aprofitar)Així que, en un moment vaig tenir feta la massa, la vaig deixar refredar i aquella mateixa nit amb una bona amanida van ser gust d’un bon sopar ! A casa les croquetes ens agrades no acabades de fer, que estiguin tebiones, tenen més gust!
Les croquetes són un bon recurs d’aprofitament, encara que jo quan m’hi poso, en faig una bona colla, ja siguin de bacallà, de pernil, de pollastre ... les congelo i les tenim llestes per fregir en qualsevol moment.
CROQUETES DE PEIX
Ingredients
400 g de peix, lluç, o el que tinguem (si teniu gambetes hi donen bon gustet)
Una ceba mitjana
75 g de farina
50 g de mantega
Un rajolí d’oli
500 ml de llet
Nou moscada ratllada (si la ratllem al moment millor)
Sal
Si us agrada, podeu picar all i julivert (jo no n’hi poso)
Ou
Pa ratllat
Preparació
Com que el peix era congelat i no tenia temps perquè es descongelés, li vaig fer arrencar el bull, amb poca aigua, escorre’l i esmicolar-lo. Si el podeu deixar descongelar millor, el passeu per una paella amb una gota d’oli i l’esmicoleu,. El reservem
En una paella (podem aprofitar la que hem fet servir abans) posem la mantega i l’oli, a continuació afegim la farina, deixem que es torri una mica, a continuació afegim la llet, remenem bé perquè no quedin grumolls, jo ho faig amb el batedor de mà i queda molt fina, salem, ratllem la nou moscada i deixem coure la beixamel, remenem perquè no s’enganxi, ja que espesseix bastant. Quan ja la tenim al punt hi afegim el peix esmicolat, provem com està de sal deixem que cogui tot junt uns minuts, ho aboquem en una safata i deixem refredar. També va molt bé posar-ho en una mànega pastissera, deixar-ho refredar, tallar la punta de la mànega i sense boquilla fer una tira llarga i tallar trossets a la mida que vulguem les croquetes.
Arrebossat
Les passem per l’ou i després per la farina, i a fregir! Amb abundant oli i ben calent.
L’arrebossat també podem fer-lo passant primer per farina blanca, després per l’ou i finalment pel pa ratllat. Alguna vegada jo he fet primer pel pa ratllar, després per l’ou i tornar amb pa ratllat, d’aquesta manera queda un arrebossat més cruixent.
Fregim amb oli abundant. Si no tenim fregidora, va molt bé fer.ho en un cassó, d'aquesta manera amb menys oli tenim més volum i queden ben cobertes en fregir-se.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Felicitats, per guanyar el calendari al concurs de Cocinar sin miedo.
Les croquetes tenen una pinta impressionant, jo també quan em posso a fer-les faig moltes de cop.
Petons.
Bueníiiiisimas qué ricas se ven al corte. Me quedo con tu receta y doy una vuelta por tu blog. besitos...
A mi sempre em fa mandra fer croquetes, ho trobo molt entretingut, però m'agraden moltíssim! Aquestes tenen molt bona pinta, cap problema per catar-les jejeje!!
Tinc pendent fer croquetes de peix, la propera vegada provaré la teva recepta: han de ser una delícia!
No hi ha res millor que unes bones croquetes casolanes, oi? I ho trobo fantàstic com recepta d'aprofitmanet, a mi aquests filets de lluç congelat no m'acaben de fer el pes, en canvi com a croquetes han de quedar boníssims!
Teresa,
Aquesta és una molt bona manera d'aprofitar aquelles puntes que ens van quedant o naturalment de fer-les amb tota la idea perquè, senzillament, ens venen de gust... i mira que en són de bones.
Excel·lent.
Les croquetes de peix estan delicioses i serveixen molt be com dius per treure racons de nevera.
Petonets
He encontrado tu blog y por aqui me tienes visitandote, unas deliciosas croquetas que se ven muy cremosas y ricas.
Besos.,
Us dono la raó, fa mandra! però un cop hi ets posada... tot és començar!
Gràcies a tos i bona setmana!!
les croquetes van molt bé per aprofitar tot allò que corre per la nevera, oi? ara, a mi el que més em costa sempre és que em quedin amb una forma tan bonica i igual com les teves.
Manel, de vegades ho faig amb una mànega, però gairebé sempre ho faig amb una cullera i les mans, trobo que això que siguin totes desiguals és més casolà!
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada