16 de novembre de 2010

CODONYAT



 El codony o l'arbre del codony, codonyer, ha estat conreat des de fa molts anys. Aquest fruit és originari d'Àsia (de Pèrsia i Anatòlia) on encara existeix, segons diuen, amb estat salvatge. És cert, però que els grecs coneixien la varietat comú, que van obtenir de la ciutat de Cydon, a Creta. D'aquí el seu nom científic: Cydonia Vulgaris.Apareix documentat l’any 600 aC, i sembla que va ser cultivat amb anterioritat a les pomes. A les antigues civilitzacions el codony tenia connotacions molt diferents. A la mitologia grega, podem trobar estàtues, fins i tot a Pompeya existien mosaics i pintures on el codony era representat a les urpes d'un ós.Pels grecs, el codony era un símbol d'amor i felicitat. El dedicaven a Venus que sempre apareixia amb un codony a la mà dreta, regal del Déu París. També les "Manzanas de Oro" de Virgili, es pensa que eren codonys ja que era la fruita d'or que es coneixia en aquell temps. Els romans van continuar amb aquesta creença i era costum donar als nous casats un codony abans d'entrar a casa com a símbol de sort futura. Actualment, el codony és conegut per tothom però rarament es consumeix com a fruita fresca per la seva aspror. La forma més habitual de consumir-lo és en codonyat. És una fruita amb moltes característiques beneficioses per a la salut, entre elles la seva elevada riquesa en fibra (pectines i mucílags) i en substàncies antioxidants. També destaca per la seva olor perfumant. Si bullim les seves llavors aconseguim un gelatina amb propietats astringents per la pell, per a tractar el mal d’angines o la inflamació dels ulls. L’època de recol•lecció d’aquests fruits és entre els mesos de setembre i octubre, encara que podem disposar d’aquesta fruita fins ben entrat el mes de gener. (Informació treta d’ Internet)

Els codonys me’ls van regalar, directament collits de l’arbre, així que el codonyat ha quedat molt requetebó! I per cert, mireu que n’he fet vegades, i la majoria d’elles queda d’un color groc ataronjat, no hi ha manera que quedi fosc... provant de diferents maneres..., doncs aquest ja veieu, vermell del tot! Segons diuen té a veure si l'arbre és mascle o femella.... Però bo, ho és sempre!!
CODONYAT
Ingredients
-1 kg de codonys
-750 g de sucre
-una branca de canyella
Preparació
Amb un drap humit traiem la pelussa dels codonys, els rentem i tallem a quarts. Traiem el cor i llavors i tallem a trossos més petits (sense pelar). Pesem i aboquem en una cassola. Hi afegim el sucre i la branca de canyella. Deixem macerar quant més temps millor, jo els vaig tenir unes 6 hores (si és d'un dia per l'altre, cap problema). El codony s’enfosquirà i el sucre s’anirà desfent, encara que el codony sembla eixut, veureu el suc que fa!.
Mentre tant, agafem un grapat de cors i llavors i ho fem bullir una estoneta, se’ns farà un almívar que després l’afegirem als codonys (només ½ got)
Posem a coure a foc mig, remenant de tant en tant. Aproximadament passada 1 hora, veureu que els trossos de codony ja estan tous i transparents, i el suc ha espessit força, doncs és el moment per a triturar-ho, ben triturat. A partir d’aquí haurem de remenar constantment aproximadament ½ hora, s’anirà espessant força. Vigileu a cremar-vos, fa com uns petit volcans que esquitxen i cremem molt. Quan veiem que ja es desenganxa del fons de la cassola apaguem el foc i omplim el recipient o motlles que tinguem. Deixem refredar i guardem a la nevera.
Ens aguantarà molt bé, si no s’acaba abans..., ben bé un any!

Aquesta safata preparada amb daus de codonyat i formatge Parmesà, la vaig portar dissabte al David &CIA, el carnisser on compro cada dissabte, gairebé tots, del  Mercat de Santa Cateria. Té l'amabilitat de cada any embasar-me al buit el  codonyat, així que, els toca tastar-lo!!! Entre clienta i clienta van picant i se'ls fa el matí més entretingut... per si no li'n tenen prou!!! Si us arribeu a a quest mercat, passeu per aquesta carnisseria, i si tasteu el servei, i el producte... no us en podreu estar!

14 comentaris:

Ingrid ha dit...

m'encanta com t'ha quedat!!! aquest color per mi és molt bonic!!! i té una consistència estupenda!!
Molts petons

starbase ha dit...

Un 10 per a aquest codonyat!
Ja em fixarè la propera vegada que vagi a Santa Caterina :)

MaryLou ha dit...

T'ha quedat preciós!!! jo tinc els codonys comprats per a fer-ho quan tingui ganes!! Sempre ho faig amb la thermomix, proba-ho que estalvia feina!
Petonets

Maria Dolores ha dit...

Teresa que bò el codonyat y quin detall has tingut, ara mateix vaig a ferne un poc.
Per cert no l'has fet a thermomix queda igual de bò.

Cristina ha dit...

T´ha quedat molt bé,Teresa...m´agrada molt el codony. Un dia d´aquest faré algunes postres amb aquesta fruita.

Mercè ha dit...

Oh! Que bé!! I que bo!
Nosaltres també en vam fer fa unes setmanes i el tinc pendent de publicar. ;)
Petons!

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Té molt bon aspecte, no sabia que habien codonys mascles i famelles.
Petons.

Teresa ha dit...

Us animo a que en feu! El codony passa desapercebut perquè no té massa sortida a la cuina, però el codonyat que en podem fer li agrairem tot l'any! La meva mare sempre en feia, del codonyer que teníem, i ara em fa molta il·lusió fer-ne pels meus! (la vida és una roda...) Gràcies pels comentaris!
Bona setamana! (el que queda, que passa volant!)

Gemma ha dit...

No sabia gens això del color... cada dia s'aprenen coses noves :)
El codony casolà sempre és molt més bo que el comprat, sobretot si és amb codonys que t'han regalat, je je je...

Carme - cocina con sabor ha dit...

Un codonyat perfecte i la safata amb formatge uhmmm...

Petonets!

guspires que viatgen amb el vent (Gemma) ha dit...

Quina bona pinta!!!! Jo fa 15 dies en vaig fer i és un vici. No ser pas si arribarà a guardar-se tant de temps, perquè vola. Jo creia que lo del color era pel temps de cocció, com més temps més fosc.
Petons Teresa!

teresa ha dit...

Que pinta té aquest codonyat!! Per cert vine per el meu blog, tinc algo per tu.
Bessets

Fem un mos ha dit...

Jo ne fet dos cops aquet any, el primer eren una mica verds i em va quedar mes fosc, no tinc foto perquè amb una trobada de amics va desaparèixer.
Els segons els tinc pendents per publicar
Petons

Teresa ha dit...

Teresa, moltes gràcies per compartir amb nosaltres el teu premi!!! el rebem amb molta il·lusió!
Gemmes!, Carme, fem un mos, gràcies! és que no hi ha com el que fem a casa... !
petons!

Seguidors