13 d’agost de 2010

MAGDALENES (Xavier Barriga)


Aquests dies hem pogut veure en diferents blocs (m’agrada cuinar, cuinant...) les magdalenes Xavier Barriga , TURRIS, gran forner que ja compta amb tres botigues Turris a Barcelona. Així que me n’han fet venir ganes i ahir vaig fer-les, encara que és de les coses que se’m resisteixen, no acabo de trobar, o no m’acaben de quedar del tot com jo voldria, tot i que sempre queden molt bones, ni punt de comparació amb les millors que puguem trobar de les industrials. Però bé, estaven molt bones i la segona tongada va sortir prou acceptable visualment... i de gust excel•lent! Aquest matí, amb la fresqueta que fa, acompanyades d'un cafetó han anat que ni pintades!

Amb aquesta recepta us deixem fins d’aquí uns dies, comencem la segona tanda de vacances! Això si, la nostra cuina continuarà funcionant! I si no sabeu que fer..., us podeu arribar fins a Isona, hi sereu ben rebuts!

Ens tornem a trobar al setembre ! Que acabeu de passar bon estiu !


MAGDALENES (recepta Xavier Barriga)
Ingredients
- 125 g d’ou (jo vaig posar 2 de mida mitjana)
- 175 g de sucre
- 60 ml de llet
- 190 d’oli de girasol
- 210 g de farina de rebosteria
- 2 culleradetes de mel (opcional)
- 5 g de llevat (Royal)
- Un polsim de sal
- Pell ratllada de llimona o taronja
Preparació
Amb el batedor elèctric, batem els ous amb el sucre fins que estiguin ben escumosos, afegim la llet, la mel i a continuació l’oli, que l’anirem incorporant poc a poc en forma de fil. A banda barregem la farina amb el llevat i la sal, i l’incorporem de mica en mica a la barreja anterior, al final aromatitzem amb la pell de llimona o taronja (si ens agrada, també amb canyella, vainilla...). Acabem de batre amb una velocitat més ràpida durant 3 minuts.
Tapem la massa amb paper film i la deixem reposar a la nevera durant una hora (jo la vaig deixar fins l’endemà).

Amb una cullera o bé amb una mànega repartim la massa a les càpsules de paper (que les posarem dins d’una flamera o motlles especials), les omplim ¾ parts, i si ens agrada posem una mica de sucre pel damunt.
Coem a 180º, amb el forn preescalfat

12 d’agost de 2010

PASTÍS DE CARBASSONS

Aprofitant la temporada dels carbassons, verds, cruixents, tendres i dolços, i gràcies a la recepta publicada per La cocinera de Bétulo, del bloc http://cocinabetulo.blogspot.com, que no cal dir-vos que el visiteu perquè us agradarà tot el que fa, us recomano aquest pastís, segur repetiré més d’una dia, perquè ens va agradar molt. Tot i que porta la seva feina de preparació, ens queda un bon pastís, o mil fulls com l’anomena l’amiga cocinera de Bétulo, que podrem paladejar tant fred com calent.

El vaig fer aquest diumenge, que anàvem a dinar de la Laura, la meva filla, i l’Eloi, que s’han canviat de pis, i de localitat... , i vam poder veure que ja estan ben instal•lats a Sant Cugat del Vallès, i crec que estaran molt bé! Així els ho desitgem!

PASTÍS DE CARBASSONS

Ingredients:
750 g de carbassó
2 ous
100 ml de llet
100 g de formatge parmesà, ratllat (a la recepta original 25 g)
70 g de farina
20 ml d’oli d’oliva
½ sobre de llevat (Royal)
Sal
Pebre
50 g de formatge parmesà ratllat (a la recepta original 15 g)
Preparació:
Rentem el carbassons, el eixuguem i tallem en làmines fines, al llarg del carbassó, i no el pelem.
En un bol batem els ous, hi afegim l’oli, la llet, el formatge (100g) i una mica de sal i pebre, i barregem bé. Incorporem la farina i el llevat tamisats, remenem la massa perquè no quedi cap grumoll.
Engreixem el motlle, jo el vaig fer en un de quadrat d’uns 20 x 20 cm sinó el que tinguem, amb oli o mantega. Fem una capa per tota la base amb les làmines de carbassó, salpebrem i cobrim amb la barreja anterior, tornem a fer una capa de carbassó cobrint amb la barreja... i així fins a tres cops (en el meu cas, dependrà del motlle). Acabem repartint per sobre la barreja d’ou, llet..., i els 50 g de formatge.
Coem al forn durant uns 35-40 minuts, punxem per comprovar que el carbassó ja és cuit, i que estigui ben daurada per sobre.
Forn preescalfat, coem a 180º.
El podem servir calent o tebi.




11 d’agost de 2010

QUICHE DE VERDURES

Buscant una mica la història de la quiche, he llegit que aquesta paraula prové de la paraula alemanya küchen, i que aquesta va passar a la llengua que es parlava a la regió francesa, fronterera amb alemanya, de Lorena, de la qual és originària aquesta preparació a base de llet, ous i formatge. D’aquí en ve la famosa quiche Lorraine, que apareix escrita per primera vegada l’any 1605!, res, quatre dies..., encara que es veu que no portava tants ingredients com en l’actualitat.

Aquesta quiche de verdures que us ensenyo, és part de la feina feta els dies que vaig estar a Isona! com que no vaig trobar pasta brisa, la vaig fer amb pasta de full, i la veritat és que va quedar molt bé! i molt bona!
Ens pot servir tant com a entrant per un dinar, acompanyada amb una amanida d’enciams variats, com a plat en un sopar fred, per a un pica pica, talladeta a daus ... la quiche ens dona molt de joc i soluciona un àpat imprevist. Admet infinitats de variacions, això si, respectant els ingredients bàsics d’ou, nata i formatge.
Espero que us agradi!

QUICHE DE VERDURES
- Massa brisa o quebrada
- 2 pebrots verds
- 1 porro
- 1 carbassó
- 1 ceba tendra (petita)
- 1 tomàquet madur (dos si són petits)
- 3 o 4 ous
- 200 ml de nata per a cuinar
- Sal i pebre
- 100 g de formatge (emmental, gruière... , o el que us agradi, però que fongui bé)

Preparació
Folrem la base del motlle de la quiche amb la massa quebrada, (o en aquest cas, amb la pasta de full). Posem paper vegetal al damunt i cobrim amb cigrons, coem durant 15 minuts. En aquesta ocasió aquest pas no el vaig fer, vaig punxar la pasta de full i omplir sense cuinar prèviament.
Fem el farcit, tallem totes les verdures a daus petits, més o menys de la mateixa mida, coem en una paella amb una mica d’oli, primer posem les verdures més dures i hi anem afegint la resta. El tomàquet el pelem i hi traiem les llavors, també el tallem a daus petits. Coem foc baix, remenem de tant en tant, quan ja tenim les verdures cuites, però no pasades, les reservem.
En un bol batem lleugerament els ous, afegim la nata i el formatge ratllat, remenem bé perquè s’integri tot, seguidament hi afegim les verdures, remenem bé i salpebrem. Aboquem la barreja al motlle que tenim preparat.
Per sobre hi afegeixo una mica més de formatge ratllat (ens agrada molt...)
Coem a 180º durant 35-40 minuts, fins que veureu que el farcit està quallat i la massa cuita.
Deixem refredar

10 d’agost de 2010

MELMELADA DE PRÉSSEC


Dissabte vaig anar al mercat i la Juanita, pagesa de Sant Climent de Ll. a qui compro les verdures i fruita de temporada, que la tenen boníssima, les cireres una joia!, tenia préssec de vinya petitons a molt bon preu, i vaig aprofitar per a fer la primera tongada de melmelada. Normalment, la de préssec la faig a Isona, ara a l'agost. També aprofito per fer el préssec en almívar, que queda boníssim! i a l'hivern agraeixes d'haver-ne fet. Si voleu fer-ne, la recepta la trobareu AQUÍ
MELMELADA DE PRÈSSEC

Ingredients
- 1 kg de prèssecs
- 1/2 kg de sucre (jo vaig posar-ne 450g x kg)
- suc d'una llimona
 Preparació
Pelem els prèssecs, els tallem a trossos petits, els pesem i aboquem en una cassola (de fang o ferro colat) amb el sucre, (la meitat del pes del prèssec), i el suc de llimona. Deixem macerar, unes dues hores, si és més no passa res. Veureu que el sucre es desfà i el préssec va deixant tot el seu suc. Coem a foc baixet durant una hora i quart, fins que tinguem la textura de melmelada que ens agradi. Jo quan fa uns 3/4 d'hora que cou, el prèssec està transparent, el trituro una mica, més o menys triturat, dependrà si us agrada trobar trossets o no. Quan ja la tenim al punt, penseu que un cop freda espesseix més, apaguem el foc i anem omplint els pots, que ja haurem fet bullir prèviament. Tapem bé i tornem a fer bullir coberts d'aigua, uns deu minuts, d'aquesta manera farem el buit; jo sempre ho faig, però també es pot estalviar aquest pas i possar els pots un cop plens i tapats cap per baixl, i deixar que es refredin.

9 d’agost de 2010

PASTÍS DE RICOTTA


Fa temps que tenia pendent fer aquesta pastís de Ricotta, que tenia a pendents des de que el vaig veure fer a la Hermana Bernarda, en un programa a Canal Cocina, que per cert, repeteixen tots els programes i els d’aquesta gran cuinera, per mi, no! Haurem de reclamar-los!

Em semblava molt fàcil però em vaig trobar en petits problemes, que es van trampejar... però vaig suar una mica! De fet, no té més complicació que, un com hem fet la massa, saber-la treballar ràpid per a folrar el motlle i tapar-la un cop l’hem farcit. La massa és delicada i trencadissa, i amb la calor que fa des seguida és va fer encara més fràgil, s’ha d’anar ràpid en estirar-la i posar-la en el motlle; la base encara va anar bé, però la suor va entrar en el moment de tapar-la, vaig estirar la massa, però a l’hora de posar-la pel damunt, se’m va trencar una mica i vaig haver d’apedaçar-la! sort que després de cuita i decorada amb la mica de sucre llustre, no es va notar!
Però va resultar un pastís molt i molt bo!!! Amb una gust molt suau, us pastís molt fi, delicat com la seva massa!!!

PASTÍS DE RICOTTA
Ingredients massa:
- 350 g de farina
- 125 g de mantega (a temperatura ambient)
- 110 g de sucre
- 2 cullerades de llet
- 2 cullerades de llevat (Royal)
- 1 ou
- 1 rovell
Ingredients farcit:
- 500 g de Ricotta
- 150 g sucre
- 3 ous
- 100 g de panses ( posem en remull amb algun licor) (com que a casa no els agraden no en vaig posar)
- 1 cullerada de maizena
- Pell de llimona ratllada

1. Fem la massa
Barregem la mantega amb el sucre, afegim l’ou i el rovell i tornem a barrejar molt bé. Anem incorporant la farina i el llevat, quan ja ens costa de barrejar, l’aboquem damunt el marbre i acabem de treballar-la amb les mans. Fem una bola i la posem en un bol tapada amb paper film, i la deixem a la nevera durant 30 minuts.
Passat aquest temps, si és més no passa res, dividim la massa en dos, una part una mica més gran, per a la base. L’estirem fins a tenir un gruix aproximadament de 5mm, i amb l’ajuda del corró cobrim la base del motlle, que prèviament l’hem engreixar i enfarinat. Amb els dits anem col•locant-la bé i tallem el sobrant. Reservem a la nevera mentre preparem el farcit
2. Fem el farcit
En un bol posem tots els ingredients i amb el batedor manual remenem fins a tenir una barreja homogènia. Reservem a la nevera
3. Traiem la base de la nevera, omplim amb el farcit
4. Estirem l’altra part de massa, i amb compte i amb l’ajuda del corró, la posem damunt del farcit. En aquest pas hem de vigilar molt, perquè com he dit la massa és delicada i es trenca fàcilment, perquè com porta mantega, en agafar temperatura es fa difícil treballar-la . Hem d’anar ràpid! Tallem la part sobrant.
5. Coem a 180º durant uns 35- 40 minuts. Per veure si ja està cuita si la toquem per sobre amb els dits notarem que ja està quallada, i la massa també estarà ben rosseta.

Deixem refredar i desemmotllem.





6 d’agost de 2010

COCA D'ALBERCOCS

Els dies que vaig fer de vacances al juliol i que uns quants els vaig passar a Isona, van ser uns dies de relax total ! però ja veieu que hi havia temps per a tot, per caminar, piscina, llegir, cuinar... Gairebé tots els dies vaig anar a dinar a casa del meu germà Agustí, per tant, s’havia de col•laborar i com no, de les postres o la llaminadura final del dinar, n’era jo l’encarregada!

La recepta la vaig traure de “la malla.cat”

COCA D’ALBERCOCS

Ingredients
½ kg d’albercocs (més o menys)
4 cullerades de sucre morè
Mantega

3 ous
3 gots de farina
2 gots de sucre
1 got d’oli
1 got de llet + una mica més
Pell de llimona ratllada
1 sobre de llevat (Royal)

Preparació
Rentem i traiem el pinyol als albercocs.
Preparem el motlle, millor si és dels que desemmotlla fàcilment. L’untem tot amb mantega, repartim el sucre morè per tota la base, anem col•locant els albercocs de manera que ens quedi la base coberta. Coem a 180º uns 10-15 minuts. Deixem refredar
En un bol gran posem tots els ingredients, els batem bé amb la batedora elèctrica, si no en tenim amb la manual. Aboquem aquesta barreja per damunt dels albercocs i coem a 180º durant uns 45 minuts.
Per saber si ja està cuit, punxem la part del pa de pessic, si surt sec, ja està cuit.
Deixem refredar i desemmotllar.

5 d’agost de 2010

GASPATXO

El gaspatxo és la sopa freda per excel•lència ! Tradicional del sud d’Espanya i també de Portugal (gaspacho), i mundialment conegut i apreciat. Fet a base d’ingredients crus ens permet fer-ne multitud de variacions segons els gust, hi ha qui no posa pa, jo mateixa, a qui li agrada més fort de vinagre, més d’all, més espès, més clar...

En dies calorosos d’estiu ens va molt bé tenir-ne de preparat i encetar un dinar amb aquesta sopa ben fresqueta!

GASPATXO

Ingredients:
- 1 kg de tomàquets madurs
- Un pebrot verd (no massa gran)
- Un trosset de pebrot vermell
- Una ceba tendra (mitjana)
- Un gra d’all (si us agrada que es noti més el gust d’all, poseu-ne 2)
- Un cogombre
- Un bon raig de bon vinagre (blanc) (jo li vaig posar de poma)
- Un bon raig d’oli d’oliva verge
- Aigua (depenent de si us agrada més o menys líquid)
- Sal i pebre (al gust)

Preparació:
Rentem ben nets tots els ingredients, traiem les llavors i les parts blanques dels pebrots, i pelem el cogombre, també traiem la part central de les llavors, els tomàquets ben nets i tallats a quarts, no cal pelar-los perquè desprès colarem. Posem totes les hortalisses al vas de la trituradora, si no en tenim ho fem amb el pimer, tirem un raig d’aigua per ajudar a que es trituri millor, afegim el raig de vinagre, la sal i el pebre, i anem afegint aigua fins que tinguem la textura que ens agrada, penseu que com que la passarem pel colador xinès, quedarà més clara. Un cop l’hem tastat i ja la tenim al nostre gust, la colem i amb l’ajuda d’una cullera l’anem fent passant tot. Reservem en un bol tapat a la nevera.
Servim ben fresquet, acompanyat de tots els ingredients fets a dauets, per sobre un raig d’oli i un polsim de pebre. També el podem acompanyar amb dauets de pa fregit.

4 d’agost de 2010

SAMFAINA

La samfaina és un molt bon acompanyant de carns, peix, i fins i tot queda molt bona amb uns ous ferrats! A banda, és un plat d’aprofitament de tot allò que de vegades acumulem pel calaix de la nevera, una mica de tot però res... un pebrot, uns trosset d’això que n’he fet servir per a un sofregit, mitja ceba....

Ara estem en plena temporada i és quan són més bons tots aquest productes de l’hort, pebrots, albergínies, carbassó... i val la pena passar una estoneta tallant... que és el més entretingut, per tenir-ne un bon bol preparat a la nevera per a acompanyar o completar qualsevol plat!
Espero que us agradi i la proveu!


SAMFAINA

Ingredients
- 1 albergínia
- 1 pebrot vermell
- 1 pebrot verd
- 1 ceba tendra
- 1 carbassó (petit) (la samfaina pròpiment no en porta, però en tenia un trosset...)
- ½ kg de tomàquet (fregit, casolà millor, si no en tenim el comprem bo!)
- Oli
- Sal i pebre
Preparació
Ho ren tot molt bé, als pebrots els traiem la cua i les llavors, i anem tallant tots els ingredients a daus, més o menys iguals.
En una paella posem oli i anem posem els ingredients, per ordre de duresa, és a dir, comencem a sofregir una mica, primer el pebrot, seguim amb la ceba, després el carbassó, l’albergínia, salpebrem, deixem a foc suau i remenem amb compte de no aixafar massa les verdures, perquè no ens quedi una pasta, i quan ja tenim aquestes verdures ben toves, jo escorro les verdures una mica per traure l’excés d’oli que hi pugui haver. Tornem les verdures a la paella i hi afegim el tomàquet, que com ja està fregit, només caldrà donar unes voltes a tot plegat perquè quedi amalgamat, deixar uns minuts fent xup xup.
Deixem refredar i guardem en una bol tapat a la nevera.

3 d’agost de 2010

CONFITURA DE LLIMONA


L’altre dia un company de feina em va regalar llimones! Acabades de collir! Diu que té un llimoner i que aquest any n’ha fet moltes i que no sabia què fer-ne. Doncs res, com que no n’he fet mai, ja em veieu buscant i rebuscant pels blocs a veure si trobava la manera... no ha estat gens fàcil perquè el que veia no m’acabava de convèncer... així que he fet un poti poti entre tot el que he trobat.
Les coses s’han de fer i provar, perquè ara que ja l’he fet, veig el que es pot millorar!
Com us dic, després de veure diferents proposteshe fet una mica la meva, el resultat és satisfactori... això si, està molt bona, no és gens forta d’amargor, està al punt, però la textura és de confitura, no melmelada com jo pretenia. Crec que s’hi hauria de posar un got d’aigua, quan ja la posem a coure amb el sucre, sinó queda bastant espessa, per això en lloc de melmelada poso confitura. Vaig estar a punt de fer-ho, perquè si a la melmelada de taronja n’hi poso un got per quilo, a la de llimona perquè no!...Si hi afegimr aigua, el temps de cocció serà més llarg, per tant courà millor i el resultat serà el de melmelada. En el meu cas, de seguida és va quedar espessa, i vaig haver d’apagar el foc i empotar-la.
Així, és que, si la feu, us recomano: per a cada quilo de llimona (bullida i escorreguda), un cop la tenim a la cassola amb el sucre corresponent, li afegiu un got d’aigua. Segur que la textura resultarà més de melmelada.
A pesar de tot, ha quedat molt bona!

CONFITURA DE LLIMONA

Ingredients
- 1 kg de llimones
- 600-700 g de sucre
- 1 cullerada de sal
- 1 got d’aigua (200ml)
- Pots de vidre (tapa de rosca)

Preparació
Rentem molt bé les llimones, les tallem a rodanxes fines, traiem els pinyolets, i les posem en un bol cobertes d’aigua, afegim la cullerada de sal. Les hem de deixar amb aquesta aigua 24 hores, passat el temps, canviem l’aigua i les deixem unes 12 hores més. Veureu que les llimones van quedant com més toves. Traiem aquesta última aigua, tornem a omplir i bullim fins que veurem que la pell ja esta una mica tova.
Quan ja està bullida, l’escorrem, pesem i aboquem en una cassola, hi afegim el sucre, proporcional al pes de llimona, afegim l’aigua, també proporcional al pes, i coem a foc baix, remenant de tant en tant , al principi i més sovint a mesura que es va espessint, penseu que quan es refreda espesseix més.
Quan tenim la textura de melmelada apaguem el foc i omplim els pots en calent, tapem bé i fem bullir en una olla coberts d’aigua, durant un 10 minuts. Deixem refredar i guardem en lloc sec i fresc.





2 d’agost de 2010

TALLADOR DE MONGETES

Avui us ensenyo l’última adquisició! Quan entro en alguna botiga d’aquestes que tenim ara tant atractives d’estris de cuina, ja se que en sortiré firada! no sempre, eh? Però gairebé! L’altre dia vaig entrar en una d’elles, Gadget &Cuina, on podem trobar de tot i més!, això si, també s’ho fan pagar... però als qui ens agrada la cuina, amb aquestes botigues mirem i remirem, i alguna coseta piquem...


Aquest tallador de mongetes em va semblar una molt bona idea, en un extrem té una petita fulla tallant per traure les puntes de la mongeta, i una boca on la col•loques, prems una mica a ball. On té unes fulles tallants petites i juntes, l’estires a ball i el resultat és una mongeta feta tires fines, podríem dir espaguetis de mongeta!. És una mica entretingut, però també té l’avantatge que està cuita en 10 minuts! A casa ens agrada molt la mongeta fina, aquella petitona rodona i molt fina, estofadeta amb pernil i tomàquet i per sobre amb formatge, però n’hi ha poca i la temporada és curta, doncs bé, amb aquest estri puc tenir-la tot l’any! Això vaig pensar quan la comprava... !

Bé, fora bromes, va molt bé! Ja veieu quina mongeta em va quedar! Ara toca fer-lo servir i no deixar-lo arraconat en un calaix!

Seguidors