Divendres va tocar classe amb Pep Nogué! ja us en faré cinc cèntims. Abans de començar la classe ens fa un petit joc, endevinar un núm. i qui l'endevina, premi! un llibre seu, un bon detall a més de la bona estona que passem escoltant, aprenen i descobrint nous productes, com el fajol en aquesta ocasió. Doncs bé, em va tocar un llibre! Esmorzem! em va fer tanta il·lusió que li vaig fer signar i tot! A la nit fullejant i pensant què podia fer per postres diumenge, vaig beure panna cotta, no n'havia fet mai, encara que fa pocs dies la Diana ens en va fer i la vam trobar molt bona, així que decidit, les postres d'avui han estat aquesta panna cotta de vainilla i l'he, acompanyat amb melmelada de maduixa, casola també!. Es molt fàcil de preparar-la, només cal fer-la el dia abans, perquè estigui ben quallada. La panna cotta és un postre típic de la regió italiana de Piamonte. Literalment vol dir nata cuita, recorda al flam, però amb més gust làctic, per la nata, i la seva textura s'assembla més a la de les gelatines que a la del flam.
Ens ha agradat molt!!
PANNA COTTA DE VAINILLA
Ingredients
1/2 l de nata
80 g de sucre
1 veina de vainilla
6 fulls de gelatina (de 2 g casascuna)
Preparació
Poseu les fulles de gelatina en remull, en aigua freda. Un cop hidratades les traieu-les de l'aigua i poseu-les en un papar de cuina (per a traure'n l'excés d'aigua)
Poseu una olla al foc amb la nata, la branca de vainilla oberta pel mig i el sucre. Remeneu i deixeu que arrenqui el bull a foc suau.
Quan hagi arrencat el bull, pareu el foc, afegiu les fulles de gelatina ben escorregudes, remeneu perquè es disolguin amb la nata calenta. Coleu-ho
Ompliu motlles individuals, tipus flameres, i deixeu refredar un mínim de tres hores a la nevera.
Comentaris del Pep Nogué, en el llibre Esmorzem!
"La pana cotta és un dolç molt popular a Itàlia.
Si el volem fer un xic més lleuger, substituïu la nata per llet, sigui de vaca, ovella o cabra.
També podeu utilitzar llets vegetals com la d'arròs, soja, ametlles, etc...us hi donarà un caire diferent.
Acompanyeu la pana cotta amb fruits vermells, macedònia o una melmelada de síndria i meló."
13 comentaris:
JO tampoc n'he fet mai de panna cotta . Però veient la que has fet tú hem venen ganes de probarle, ambaquestes maduixes ha de ser bonissima:
Petons
Jo només he fet panna cotta salada, jajaja! PErò m'encanta l'original i el toc de vainilla boníssim :)
Petons
Sandra
M'encanta aquesta panacotta, quant de temps sense fer-la! Petons
Hola Teresa, jo també tinc el llibre i està molt bé. No n'he fet mai però veig que t'ha quedat genial
M'agrada molt la panna cotta, quines ganes m'has fet venir de menjar-la.
Es veu molt bona.
Petons.
Oh! Que bo Teresa! jo ho vull provar de fer! Però alhora em fa respecte, perquè es veu molt delicada aquesta recepta! M'encanta... petonet!
Personalment soc més de flam que panna cotta, suposo que el meu cervell espera uns sabors i en rep uns altres i no s'acaba d'acostumar hehehe.
Però la vainilla li escau molt i molt :)
Aquest amb vainilla deu ser boníssim...Jo també sóc més de flam però per variar me la menjaria de gust.
Quina sort que et toqués el llibre!
Nosaltres anem al Bonpreu el divendres, a veure si aquest cop tinc una mica de sort ;)
Que guai !!! el llibre del Pep Nogués !!! i tant que et va fer il·lusió!! A mi m'encanta mirar llibres de cuinna!!
Poder assistir a les seves classes ja és un regal.
L'éxit de la panna cotta depent de la melmelada i si és cassolana un 10!!!
The colors and textures in your photos make it look so tempting.
Mai he fet panna cotta, però em crida l'atenció... un dia agafaré la teva receta i a veure si em queda tan bona com la teva... :D Té una pinta genial!!
Oh! m'encanta i és tan fàcil de fer que es difícil resistir-se a fer-la!. Petonets
Publica un comentari a l'entrada