28 d’abril de 2010

COCA AMB XEFLA

Aquest cap de setmana he fet la coca amb xefla, que ens xifla! ara que ve el bon temps, ve molt de gust, i amb les verdures de temporada, pebrots, alberginies, tomates... queden per xupar-se els dits!
Aquesta coca és típica del Pallars, encara que cada poble té la seva manera de fer-la, és la típica coca de recapte que fan per la plana de Lleida. Per la banda d'Isona i comarca en diem coca amb xefla.
Us animo a que la feu i proveu, segur que repetireu!


COCA AMB XEFLA

Ingredients:

Per a la massa:
- farina
- 1 got d’aigua
- ½ got d’oli
- Pessic de sal
- 1 culleradeta de llevat (royal)

Per a la xefla:

- 2 albergínies
- 1 o 2 pebrots verds
- 1 pebrot vermell
- 2 tomates madures
- Julivert (un bon ram)
- 2 o 3 alls

Opcional: arengada o llonganissa (botifarra crua)

En un bol posem l’aigua i l’oli, hi aboquem mig got de farina (tamisada) i el llevat, amb els dits la desfem bé, que no quedin grumolls, anem afegint farina i quan ja tenim una massa compacta la treballem sobre la taula o marbre, continuant afegint farina fins a tenir una massa fina i elàstica. (la deixem reposar 30 minuts).

En un colador posem albergínia tallada i una mica salada perquè deixi anar l’aigua. A banda tallem la tomata, traient les llavors ( no cal pelar-les) i reservem. En un bol hi tallem els pebrots ( ver i vermell).

Tallem ben petit un bon menat de julivert i els alls.

En un bol gran barregem tots els ingredients, l’albergínia escorreguda amb les mans, i amanim amb l’all i el julivert, sal, pebre i un bon raig d’oli d’oliva. Remenem bé. Sobre la xefla es pot posar l’arengada o la llonganissa.

Estirem la massa, ha de quedar ben fina, la posem a la safata del forn (suquem la base una mica amb oli), repartim la xefla per tota la massa i tirem un raig d’oli pel damunt, i enfornem uns 30 minuts, amb el forn preescalfat. Quan veiem que la massa està cuita, cruixent, ja podem treure-la i la tornem a regar amb un raig d’oli.

Es pot menjat tant tèbia com freda.

Sembla molt complicat, però és fàcil de fer, tot i que si que és una mica entretinguda, però val la pena, proveu-la !


6 comentaris:

Fem un mos ha dit...

La coca de recapte es deliciosa, encara recordo una de llangoniseta feta a un forn de Riudecols Ummmmm
Petons

Xavier ha dit...

Encuriosit pel mot xefla he mirat el diccionari i he trobat açò:

1. XEFLA f.
|| 1. Vega; menjada abundant i festosa (Empordà, Lluçanès, Vallès, Camp de Tarr.); cast. cuchipanda, guateque. Així que la nova de la xefla va esbombar-se per entre la caterva dels veremadors, Caselles Mult.32.
|| 2. Menja composta de col, patates i sagí (Tremp, Ll.); cast. menestra.
|| 3. Barreja de coses de menjar, i per ext., de qualsevol cosa (Cardona, Solsona); cast. baturrillo. «Quina xefla mengeu!»«Quina xefla fan, aquells tres!»


Supose que en el teu cas, és la tercera accepció, no?

Una coca estupenda!

xisca ha dit...

Molt bona aquesta coca Teresa, ahir em vaig fer una amb bledes i espinacs , tomàtigues.... A Mallorca la feim molt semblant i la que a mi m'agrada més és la de pebres vermells torrats i de trempó. Ho crec que devia ser boníssima.

Una abraçada

Rosa Maria ha dit...

Ummm! Quina coca més bona! I a aquesta hora ni diguem! Sé que no és el mateix, però nosaltres, per anar una mica més ràpid a casa, la fem amb massa de pizza fresca.

Teresa ha dit...

Gràcies a tots!
Sion, amb llonganissa i un bon tall de coca et quedes com un senyor! (senyora!)

Xavier, gràcies per la feinada feta! si, en aquest cas és la 3, barreja de coses de menjar, en aquest cas suposo que per aprofitar l'excés que tenien quan collien tots aquest productes de l'hort, en temporada. A Casa meva se'n menjava sovint, però es tant bona que no t'aborreix!

Xisca, les coques són bones i van bé a tothora!
Rosa Maria, estic amb tu, tara me'n menjaria un bon tall!

anirac ha dit...

no havia sentit mai aqueta paraula "xefla"...la coca té una pinta bonissima i , com que a mi les coques m'encanten, segur que la faig!! ja se'm fa la boca aigua de pensar-hi!!

Seguidors