27 de setembre de 2010

MUSAKA

L’altre dia ens proposaven des de diferents blocs aquest plat, la Musaka! Què bona! I com feia temps que no n’havia fet me’n van fer venir ganes!... i el dia de la Mercè vam dinar la mar de bé amb el caneló de l’entrada anterior i aquesta la Musaka.

De receptes en trobem de ben diferents, es ben bé com diu el refranyer... cada maestrillo con su librillo. Jo les vegades que n’he fet la faig com us poso, i queda molt bona.
Encara que la musaka autèntica es fa amb carn de be, jo li poso una barreja de tres carns, de be, de vedella i de porc. La salsa de tomàquet la vaig fer amb la que aquest estiu he fet amb conserva, i quina diferència!, queda molt bé i bo, per això us torno a animar per què compreu tomàquets, que encara en podeu trobar del cultivat al sol, no en hivernacle, i proveu de fer-ne uns pots!
MUSAKA
1 kg de carn (1/2 kg de vedella, ¼ de be, ¼ de porc)
1 kg d’albergínies
2 patates
½ kg de salsa de tomàquet
Una ceba mitjana
Dos grans d’all
Sal / sucre
Pebre
Un pessic de canyella en pols, comí, cúrcuma... (jo faig un poti-poti d’espècies...)
Formatge ratllat
Beixamel
50 g de farina
50 g de mantega (jo sempre hi afegeixo un rajolí d’oli d’oliva)
½ l de llet ( més o menys)
Nou moscada (millor ratllada al moment)
Sal
Preparació
Rentem les patates, les punxem amb un pal de pinxo, les coem al microones durant uns 5-8 minuts. Deixem refredar una mica, les pelem i tallem a rodanxes d’uns 3-5 mm aprox.. Les reservem. (sempre les feia bullides amb pell, però l’altre dia a la classe de Caprabo ho va fer així i queden molt bé)
Rentem les albergínies, traiem els dos extrems i tallem tires a lo llarg, també d’uns 3-5 mm aproximadament (...perquè tingueu una guia). Les salem una mica i deixem que es vagin escorren una estoneta, d’aquesta manera evitarem que siguin amargants. Les podem fregir o bé, com vaig fer jo, a la planxa, amb aquesta ben calenta! Només perquè s’estovin una mica, les anem fen totes i reservem.
En una paella sofregim la ceba tallada petita i l’all, deixem que quedi ben rosseta, a continuació afegim les carns remenem bé i deixem que cogui, remenant de tant en tant, seguidament afegim el tomàquet (jo com el vaig fer en conserva sencer, el vaig triturar), Salem i posem la mitja culleradeta de sucre i les espècies que vulguem, remenem bé ui deixem que faci xup-xup fins que estigui tot cuit.
Muntatge
Cobrim la base de la safata amb rodanxes de patata, seguim amb una capa d’albergínies, a continuació una capa del preparat de carn, tornem a repetir una capa de cada, la última ens queda d’albergínia. Cobrim amb la beixamel, repartim el formatge ratllat i enfornem.
Jo primer poso uns 10 minuts el forn de baix, perquè tot i que ho tenim tot cuit, s’acaba de coure una mica tot junt, i després ho gratino.
PAS A PAS

10 comentaris:

Olga ha dit...

¡Que bona! Jo la vaig fer sense carn, pero tinc una pendent amb una bona carn picada i la teva recepta té molt bona pinta.

Un petó,

starbase ha dit...

Mmmmm, musaka!! Ara que ja torna la temperatura adequada segur que en farem de tant en tant.

No la he fet mai 'autèntica' o sigui amb carn de bé...aquest any mirarè de fer-la.

Una salutació!

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Quina bona pinta.
Em va passar el mateix de tant veure moussaka vaig acabar fent-la.
Petons.

manel ha dit...

espectaclar musaka amb aquesta capa gruixuda de beixamel i de formatge gratinat, un plat de festa, no hi ha dubte.

Laura (Recetas Trucos y Tips) ha dit...

La musaka que vas fer et va quedar impressionant, l'aspecte és boníssim, segur que estava deliciosa



salutacions

Gemma ha dit...

A mi em va passar el mateix, després de veure tantes musakes també em van venir ganes de menjar-ne :)
Les albergínies tampoc les fregeixo, les faig al forn o a la planxa com tu ;)
Boníssima!

xisca ha dit...

Que bona aquesta musaka!!!! jo també en pensava fer ja que encara tenim be nostre congelar i ho mesclaré com tu amb altres tipus de carn. Faré la teva musaka ja ho tenc decidit.

Una abraçada

Acabatdefer ha dit...

Té una pinta.... l'últim cop que la vaig fer em vaig descuidar de la patata! jejej, ara ja m'has ensenyat com va i la tornaré a provar de fer. A mi m'encanta, tot i que sóc com tu, prefereixo la carn barrejada.

Fins aviat! ;)

Teresa ha dit...

Ja veig que és un plat que agrada gairebé a tothom, i té una altra cosa a favor, que és plat únic! que ja és prou contundent, té de tot, fècula, proteïnes, verdures, greixos... !
Gràcies pels comentaris

Visc a la Cuina ha dit...

T'ha quedat preciosa, té un aspecte que... ja tinc ganes de provar-la!

Seguidors