També podem fer-lo amb d’altres ingredients, jo de fet vaig afegir-hi el gingebre i en lloc de cireres vaig posar-hi groselles deshidratades. A la recepta original hi posava també, dos nius de merengue, que jo no hi vaig posar. Es a dir, respectant les mesures podem jugar amb els ingredients que més ens agradin o els que tenim en un moment donat.
Ens va agradar molt i va alegrar el nostre paladar uns quants dies!!!
PASTÍS DE XOCOLATA AMB FRUITS SECS (de nevera)
Ingredients
200 g de galetes (tipus Digestive)
110 g de nous (Pecanas a la recepta original, jo vaig posar-les del país)
110 g de festucs
100 g de groselles deshidratades (a la recepta original 10 cireres confitades)
2 nius de merengue (si en teniu, jo no n’hi vaig posar, s’hi posen esmicolats)
150 g de mantega
200 g de xocolata negra
Preparació
En un bol gran trenquem les galetes, no cal que quedin triturades, però si ben esmicolades. Afegim les nous, festucs, gingebre i groselles, prèviament les haurem tallat a trossets (no picat), i barregem bé.
Fonen la xocolata trossejada junt amb la mantega, al bany maria, l’aboquem a la barreja de galetes i remenem bé fins que tots els ingredients estiguin ben integrats.
Aboquem la barreja en un motlle d’uns 30cm x 20, que haurem folrat amb paper film, deixant que aquest sobresurti bastant del motlle, donem uns copets al motlle perquè la barreja quedi uniforme i tapem bé amb el film que sobresurt.
Reservem a la nevera durant al menys unes quatre hores.
Aquest pastís es pot guardar filmat o en un taper a la nevera durant bastant temps, de fet després d’uns dies encara està més bo! I quan gairebé no en queda encara li’n trobes més!
14 comentaris:
Quin pedazo de pastís! M'atipo ja només pensant en menjar-me un trosset. Una coseta que té es que no porta sucre, i això vol dir que caurà un dia que vingui gent... aixo sí...quan vinguin amics que no estiguin a dieta ¡boníssim!
Petons,
Muy rico, si parece casi un turrón de lujo!!
Besos!
A mi m' ha semblat un turró de xocolata amb fruits secs.
Té una pinta molt bona encara que es una bomba de calories.
Petons.
Es que en Jamie és mooooolt gran. El pastís és espectacular i deliciós.
Vaig amb el portatil a ensenyar-li a la reina del meu cor...LO VA A FLI-PARRRR
hehehe
OOOOOOOOOOOOOOOOHHHHHH!,NO ME'L PUC DEIXAR ESCAPAR!quina delícia! en prenc nota volant!A reveure!
estic d'acord que sembla una barra de torró amb fruita seca, i ara mateix me'n menjaria un bon tros... encara que sigui tan calòric. ara, que menjat abans de sortir amb la bici deu donar una energia!!!
QUE vicio de pastel, tenia que estar bien bueno, si no hay mas que verlo.
besos guapaaaa
Aquests són dels que m'agraden... el provaré!
Ostres, aquest patís se'l podria considerar un turró! em penso que per Nadal triomfarà! me l'apunto ;)
Hola amics! teniu raó enque més que un pastís és com un torró, però en Jamie en diu pastís i vaig pensar deixar-ho com ell diu. De tota manera, queda bastant més ample, com un cake, jo tenia el motlle massa llarg i va quedar més estret. Com dieu el problema són les calories... però és un dolç per a menjar-ne un trosset, com dic, per aqcompanyar un cafetó, encara que si sou de xocolata... és fa difícil menjar-ne un trosset...!
petons i bon cap de setmana!
facil y rapido, me encanta, besitos desde londres
Una recepta molt semblant tinc guardada per fer amb les meves nebodes... El toc de gingebre ha de quedar molt bo, i la idea dels merengues també...
Ideal com a barreta energètica per anar d'excursió, oi?
Pity, gràcias por visitar el blog, ahora mismo me paseo por el tuyo!
Mercè, amb un trosset d'aquest pastís 0 barreta fas els pics volant! el gingebre li dona un gustet molt bo i agradable al paladar!
Petons
Hola Teresa, gracias por visitar mi blog y pararte a leer y darme ánimos. Te lo agradezco mucho.
Como dijiste que habías hecho una cosa parecida a la que yo mostraba, me he pasado para verla... Y la verdad es que me gusta mucho tu opción, con tantos frutos secos. La verdad es que seguramente haré mucho este turroncete, pastís o como queramos llamarlo, porque es delicioso y muy económico d ehacer, verdad?. Merece la pena.
Un besote
Publica un comentari a l'entrada