10 de març del 2013
PASTÍS DE PINYA
Aquest pastís de pinya era un clàssic de la meva mare! que bé i bo li sortia! hi tenia la mà trencada! La primera vegada que ens la va fer, fa molts anys, ara ja està més vista, vam quedar-nos bocabadats! i poc a poc crec que va ser de les seves preferides. Quan volia fer un present, anar a veure una amiga malalta, una trobada, unes postres, en un plis plas la tenia preparada!, la trobaves davant del forn controlant que no es cremés, doncs el forn tampoc era i és, com els d'ara, i no et pots despistar...
Avui que hem fet un dinar familiar, bé, ens hem reunit els que hem pogut, he pensat que l'ocasió es mereixia fer-lo i aprofitar per a publicar-lo al bloc, així que feina feta! i manera de que la recepta no es perdi!
Espero que la feu i que us agradi!
Per cert, estaven els aumetllers florits i com n'hi ha tants, encara que cada vegada menys..., fa molt de goig! és super bonic! Perquè pugueu fer-vos una petita idea us poso dues fotos al final.
PASTÍS DE PINYA
Ingredients
160 gr de sucre
160 gr de farina
4 ous
4 cullerades soperes d'oli d'oliva
1 sobre de llevat (tipus Royal)
1 pot de pinya (mitjà)
Per al caramel
Sucre
Unes gotes d'aigua
Almívar
100 gr de suc de la punya
50 gr de sucre
1/2 fulla de gelatina
Elaboració
Preescalfem el forn a 180º
Primer farem el caramel: en una paella posem el sucre (unes 6 cullerades soperes) i unes gotes d'aigua. A foc mig deixem que el sucre es vagi fonen, quan veiem que ja està tot fos i agafa un color marró fosc apaguem el foc (vigileu perquè es crema fàcilment i llavors queda amarg i donaria mal gust al pastís). L'aboquem en el motlle (d'uns 22 cm) que, l'anirem inclinant de manera que quedi tota la base i una mica el lateral cobert amb el caramel. Escorrem la pinya i la col·loquem per la base, damunt del caramel. Reservem
En un bol posem tots els ingredients, sucre, farina (tamisada)m ous, oli, i llevat, amb un batedor manual anem integrant tots els ingredients fins a tenir una barreja fina i homogènia. L'aboquem per sobre la pinya i coem durant uns 30 minuts, el punxem per a comprovar que està cuit (amb el que el punxem, ha de sortir sec).
Deixem que perdi una mica de temperatura i amb compte el desmotllem.
Fem l'almívar, podem la gelatina en remull, uns 5 minuts amb aigua freda.
En un cassó posem el suc de pinya amb el sucre i deixem que bulli uns minuts. Retirem del foc, en reservem una mica i la resta l'anem repartint per sobre del pastís. En el que hem reservat, encara calent, h i desfem la gelatina, ben escorreguda, i pintem la piny, li donarà un toc final brillant (això és aportació meva...si no ho feu quedarà més mate, però bona igual!)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
20 comentaris:
T'ha quedat precios Teresa. Mare meva quan temps sense veure'l. A vegades volem fer tantes coses noves i ens obliden de les postres de sempre.
Petons
fa temps que en tinc ganes de fer-lo!, aquesta recepta de la mare segur que deu ser deliciosa. Unes fotos precioses!
Tú ho has dit! publicar-ho al blog és la millor forma perquè la recepta no es perdi!
T'ha quedat molt bé!
ptns!!
Apa noia, que aquest pastis fa una pinta, de mossegada!!!
Petonets.
Està molt bo aquest pastís, m'agrada el gust de la pinya.
Les fotos del ametllers florits son molt maques, sembla que estiguin nevats.
Petons.
el tinc a pendents, i m'encanta! el caramelitzat de dalt es espectacular! petons
Caram, quin pastís més bo! M'agrada el final sui generis que hi has donat, amb la gelatina... brilla més i és molt temptador! Petons
Quins records, oi?
ës una coca boníssima, jo també la faig molt sovint. Segur que haurà tingut molt èxit durant el dinar d'avui1
Quin pastís mes bo... a mi tambe em porta molts records.
Petons
http://desdelacuinadelhort.blogspot.com.es/
Boníssim! jo també en faig una pareguda, és tarta tatín! besets
Al meu poble ja no queden ametlers en flor perqué una pedregada va acabar amb totes les flors!
JO el tinc al blog!!! i dono fe de lo bona que està...Quines fotos més boniques.
Qué pastel más rico y jugoso...me llevo un trocito...besitos y feliz semana!
Teresa,
Jo en tinc un de pendent molt semblant. Que sàvies les nostres mares!
Nani
mmm... quants records aquest pastis! Fa tant temps que no el tasto que el faré segur!!
Tens un molt bon blog... jo estic intentant començar-ne un! t'hi convido a fer una visita!
bueno y con buenos recuerdos que mas pedir¡¡
peto
Hola Teresa guapa tu
Com m´agrad aquest tipus de pastís, això em recorda que fa molt temps que no el faig, hummm, unes fotos precioses
Mil petonets Susanna
Una tarta preciosa y seguro que está deliciosa.
Muacs
La pinya en puja i no es queda abaix. No no entenc!!! Eva
Sempre que el vull fer , busco la teva recepta, surt tant i tant bo, receptes com les de la mare no n'hi han. Moltes gràcies .Paquita Colomi
Posa-li quant el sucre encara es una mica calent i d'enganxar, no???? A mi no m'ha passat mai
Publica un comentari a l'entrada