CARQUINYOLIS D'AMETLLA AMB AMARETTO
Amb aquests carquinyolis participem a la proposta que ens fa el bloc Memòries d'una cuinera, que el tema d'aquest mes va dedicat a aquest magnífic postre, acompanyant, galeta, no se com dir-li, però que de sempre ha estat molt lligat a la nostra gastronomia. El meu padrí quan anava a Barcelona, nosaltres som Pallaresos, no hi havia viatge que no en portés! i què bons eren! mai m'hagués imaginat que acabaria fent-los a casa! i certificat queda que són boníssims!!
CARQUINYOLIS D'AMETLLA AMB AMARETTO
Ingredients
150 g de farina
120 g de sucre
50 g d'ou (un ou petit)
1 culleradeta de llevat (Royal)
10 g de suc de llimona
10 g d'Amaretto
Un pessic de sal
100 g d'ametlla crua (jo vaig posar-ne una mica més)
Preparació
Preescalfem el forn a 200º
En el got de la Tmx posem tots els ingredients menys les ametlles. Barregem 15 segons, vel 6.
Afegim les ametlles i programem 30 segons, vel. espiga, gir a l'esquerra.
Aboquem la massa damunt el taulell enfarinat o silpac, és una massa enganxosa.
Dividim la massa en dos i fem dos tires llargues, depenent de lo grans que vulguem els carquinyolis, penseu que després al coure augmenta de volum. (aprox. 20-25 cmx1'5 d'alt))
Coem a 200º uns 20.25 minuts. Tallem els carquinyolis i acabem de coure uns 5 minuts més.
* De manera tradicional fem el mateix només que amassarem a mà i al final barrejarem les ametlles crues.
(Recepta de WWW.rosermila.com)
14 comentaris:
Tu tampoc has faltat a la cita, em sembla que la única que farà campana seré jo, però com deia a la Moni de Coses de Llàbiro, em guardo totes les vostres receptes, que algun dia em faran un bon servei.
També t'han quedat perfectes, i mira que jo amb els carquinyolis mai m'hi havia atrevit perquè em pensava que eren difícils de fer, i veig que no, que tots us n'heu sortit la mar de bé.
Petons, guapa!
Qué buenos te han qeudado, no los he hecho nunca pero me llaman mucho la atención. Te cojo un par para probarlos!
besos
Teresa si que hem coincidit amb el tradicionals. Haig de comprar aquest licor, ja que el veig en algunes postres.
T'han quedat molt bé.
petons
bonissims!!! m'encanta suca'ls a la llet, al te, a un licor....petons
Això de l'amareto, Teresa... genial!
A mi també m'agraden molt els carquinyolis! I els clàssics d'ametlla sempre seran els més bons ;)
Jo abans no feia mai carquinyolis, però en una classe de la Carbó els vaig descobrir per lo fàcil que són de fer i desde aleshores jo somric més i els fabricants de carquinyolis han perdut un client hehehe
A casa ens passa com a l’Oscar, des que ens els va fer la Mireia a un taller, no n’he comprat més, queden tan bons !!!!
Petons
Que bons!!! tinc amaretto per fer el tiramisú, ja se on el posaré també!!! Petons
Jo també vaig descobrir amb la Mireia Carbó el poder fer a casa carquinyolis!! i que bon queden! Com diu l'Òscar els fabricants segur que se'n resenteixen... ! Gràcies a tots/es i bon cap de setmana - pont...)
Jo també vaig descobrir amb la Mireia Carbó el poder fer a casa carquinyolis!! i que bon queden! Com diu l'Òscar els fabricants segur que se'n resenteixen... ! Gràcies a tots/es i bon cap de setmana - pont...)
el toc de l'amareto ha de quedar genial! una bona proposta. moltíssimes gràcies Teresa. Petonets
Aquests no cal sucar-los en el licor, ja el porten incorporat.;)
Petons i moltíssimes gràcies per participar.
Ummm!! quina pinta aquests carquinyolis!! es una recepta que tinc pendent de fer!! me l'apunto!!
Petonets!
Publica un comentari a l'entrada