A qui no agraden unes croquetes?? i lo versàtils que són! Aquestes estan realment boníssimes! la recepta és de Ferran Adrià i Pernils Ibèrics Joselito, però una no arriba a tant i les vaig fer amb pernil més normalet, però també bo, no un 5J!. Amb aquesta recepta i quantitats van quedar les croquetes super cremoses i molt gustoses i en surten una bona colla, que podem congelar i tenir-les a punt per a qualsevol moment.
Tot i que no es veu la carmanyola, avui no toca, però si dilluns, serà el que em tocarà per dinar dilluns, unes croquetes d'aquestes acompanyades d'una bona amanida! Amb aquestes croquetes participo a Memòries d'una cuinera d'aquest mes , dedicat a dinars de carmanyola. Ja espero el dilluns... però primer ...
Bon cap de setmana!
CROQUETES DE PERNIL
Ingredients
200 g de pernil picat (com més bo, millor)
50 g d'oli d'oliva verge
100g de mantega
40 g de ceba picada
165 g de farina
200 ml de nata per muntar
300 ml de brou de pollastre suau
300 ml de llet
sal ( proveu-ho primer, el pernil ja és salat)
Un polsim de nou moscada acabada de ratllar (toc meu)
Elaboració
En una paella posem l'oli i la mantega, hi sofregim la ceba, que quedi roseta sense cremar-se, afegim la farina i remenem bé, deixem que es torri una mica per a que perdi el gust de farina crua. Seguidament hi afegim la nata, remenem bé, afegim el brou i la llet i barregem, hi afegim una part de pernil picat i anem remenant fins que espesseixi, amb batedor de mà per a que no hi quedi cap grumoll, ratllem la nou moscada, tastem i si cal salem. Afegim la resta del pernil i barregem bé, quan la massa es desenganxi de les parets, l'aboquem en una safata, la tapem amb film a pèl (tocar a tocar) i deixem refredar.
Amb l'ajuda de dues culleres anem fem les croquetes, també podeu posar la massa en una mànega pastissera , fer un rul·lo llar i tallar a la mida que les volem, a mi m'agrada més fer-ho a mà, queden més rústiques , semblen encara més casolanes... manies.
Les arrebossem, primer passem per farina, a continuació per l'ou batut i finalment pel pa ratllat. Jo l'acostumo a ratllar, perquè el que compem és massa fi i m'agrada més rústic, queda més cruixent!