Aquest diumenge passat vam rebre molt males notícies. El meu germà Pere va morir d'un infart, sense donar.li cap oportunitat de lluitar per viure. No ens hem pogut despedir, estem tots desolats, enrabiats, desconsolats.
Des del dolor m'han sortit aquests senzills versos, sentiments escrits amb el cor. M'ha semblat una bona manera de fer-li un petit homenatge, era un bon seguidor del bloc i sempre m'afalagava amb tot el que feia, i em deia, germaneta, penja la recepta del trinxat, la de la coca amb xefla, la dels panadons... que l'Ana Mari m'ho farà!
T'estimem!
PER AL MEU GERMÀ PERE
PER AL MEU GERMÀ PERE
No em surten les paraules,
només tinc ganes de plorar
Pel cap em corren imatges
que voldria per sempre atrapar.
En aquests moments sento tristesa,
en aquests moments sento incertesa,
no em surten les paraules
només tinc ganes de plorar.
Sé que el buit que ens has deixat
l’haurem de cobrir amb l’amor que ens has regalat,
amb lo molt que ens has estimat,
i amb els records del temps passat.
Però què difícil se’m fa, estimat germà,
pensar que demà
amb tu no podré parlar.
Només tinc ganes de plorar.
Des d’aquest món silenciós il·lumina’ns el camí
perquè aquest dolor que sentim
i el desconsol que tenim
no ens faci defallir.
Només tinc ganes de plorar.
Teresa