TORRADETES DE SANTA TERESA (TORRIJAS)

Quant temps sense fer-ne! i tant bones què són! Aprofitant la convocatòria d'aquest mes Memòries d'una cuinera, dedicat a les Rostes o Torradetes de Santa Teresa, ahir a la tarda les vaig fer, ja tenia el pa del dia abans a punt...i després de mirar si trobava alguna recepta diferent, tot i que la base sempre és la mateixa, pa, ous, llet i sucre, les he fet a la meva manera, afegint nata, vainilla i anís... així que són unes torrades ben enriquides i perfumades!, aquestes no són tant una menja d'aprofitament..., com en un principi feien per a aprofitat el pa dur...

Aquest dolç també és típic de Castella, Aragó, Andalusia, les famoses Torrijas, a  Portugal, Occitània, Marroc...

És un dolç tradicional, popular i ben antic que s'acostumava a menjar per Pasqua, a casa meva, però, la meva mare, sempre ens en feia per Santa Teresa.

Aquestes estaven, si, si, estaven... boníiiisimes!! 

TORRADETES DE SANTA TERESA  

Ingredients

Pa del dia abans (aquesta, una barra de 1/4 llarga, de forn de llenya)

1/2 l de llet

100 ml de nata per a muntar

3 ous (com més bons millor)

2 cullerades de sucre (al gust)

Pell de llimona i taronja (sense part blanca)

Una branca de canyella

1/2 veïna de vainilla

2 cullerades d'anís dolç

1 l d'oli per a fregir (el que us agradi, en aquest cas trobo millor el de girasol)

Sucre i canyella en pols per a arrebossar

Elaboració

Tallem les llesques de pa una mica gruixudes i les posem en una safata.

En un cassó posem la llet, la nata, les pells de llimona i taronja, les dues cullerades de sucre, la branca de canyella i la veïna de vainilla i fem arrencar el bull. Retirem del foc, hi afegim l'anís i deixem reposar fins que es refredi.

Un cop tenim la llet freda, la colem i repartim per sobre de les llesques de pa, els donem la volta per a que s'empapin bé i deixem uns minuts. Mentre tant, en un cassó posem l'oli al foc, a foc mig, batem els ous en un plat, hi anem passant les torrades, amb compte amb compte perquè estaran bastant toves i les fregim, les daurem pels dos costats i retirem sobre paper absorvent per a traure'n l'excés d'oli, només ens queda arrebossar-les amb la barreja de sucre i canyella en pols que haurem preparat.

Les podeu menjar tant fredes com tèbies. Fredes tenen més gust.

* Encara que sigui un fregit veureu que no queda gents oliós, l'ou fa una capa que no deixa que el pa absorbeixi oli.

* Per dins queda una textura molt cremosa.

* Si veieu que l'oli té brosses d'ou cremades o que està brut, del mateix fregit, l'heu de colar perquè sinó  les torrades s'anirien ennegrint.

* Si l'oli fumeja retireu-lo del foc un moment, és senyal que s'està cremant i per a fregir no interessa.

* Podeu provar la barreja de llet i anís per a deixar-la al vostre gust, amb més o menys anís.

Memòries d'una cuinera

POLOS DE SÍNDRIA

Per refrescar-nos una mica avui, un dissabte de xafogor, i per a participar en el Memòries d'una cuinera  d'aquests mes, dedicat als polos, que hi arribem ben justet...participem amb aquests polos molt fàcils de fer, polos de síndria, refrescants, bons, i molt sans, fruita 100% ! 

I... una mica de xocolata que no hi falti...!

POLOS DE SÍNDRIA  

Ingredients

Un quart de síndria (millor que no tingui llavors)

Pals de fusta 

Xocolata blanca i negra

Elaboració

Tallem triangles de síndria, aproximadament d'un cm i mig. Traiem la pell, amb el ganivet fem un tallet per a poder introduir millor el pal, posem els pals  i emboliquem amb film. Reservem al congelador fins a l'hora de menjar-los. 

Desfem al bany amaria una mica de xocolata negra i blanca, traiem els polos del congelador i els decorem amb les dues xocolates. La xocolata amb contacte amb la fredor de la fruita queda compacta de seguida. 

I ja podrem gaudir i refrescar-nos amb un polos molt sans!!

* font: Canal Cocina

PASTÍS D'ARRÒS

La nostra aportació al Memòries d'una cuinera aquí d'aquest mes, dedicat a l'arròs, és aquest pastís. Fer una versió dolça amb arròs, tret del típic arròs amb llet, no se m'hauria ocorregut pas! Ha estat un bon repte! Però justament fullejant el llibre "La cocina italiana de Jaime", de Jamie Oliver, vaig trobar aquesta Torta di riso i sense pensar-m'ho dues vegades l'estava fent! No l'he provat, però pinta bé! alguns companys de feina que si ho han fet, confirmen que està bo!

De fet és semblant a un arròs amb llet, tret que aquest porta ou i força pell de taronja ratllada i potser porta menys sucre, per això no és un pastís molt dolç. Com hi he afegit un polsim de canyella per sobre un cop fred, segur que recorda  l'arròs amb llet, de fet als companys els he dit si endevinaven quin era l'ingredient principal i a què els recordava, la majoria han coincidit dient que es tractava d'un arròs amb llet!
PASTÍS D'ARRÒS
Ingredients
1 planxa de pasta brisa
55 g de mantega
2 beines de vainilla
350 g d'arròs per a risotto (jo no en tenia i vaig posar bomba)
3 cullerades de sucre
Pell ratllada de 2 taronges
1 copa de vi blanc (sec)
1 l de llet
2 ous
Sucre llustre
Canyella en pols (opcional)
Motlle de 28 cm
Elaboració
Engreixem el motlle
Preescalfem el forn a 180º
Folrem el motlle amb la pasta brisa, la punxem per evitar que pugi i la coem a 180º durant 12-15 minuts, o fins que veiem que ja està enrossida. La traiem del forn i deixem refredar.
Preparem el farcit:
En una cassola de fons gruixut fonem la mantega a foc baix, hi afegim les llavors de vainilla (obrim la beina longitudinalment i rasquem amb la punta d'un ganivet), remenem i deixem coure 1 minut. A continuació afegim l'arròs, el sucre i la pell de taronja, remenem, afegim el vi, pugem una mica el foc i remenem fins que el vi s'hagi evaporat, no deixem de remenar!.Afegim la llet poc a poc, que vagi coent lentament duran 15-20 minuts, hem de remenar gairebé constantment, o el més freqüent possible. L'arròs no s'ha de coure del tot perquè la cocció acabarà al forn. apartem del foc i deixem refredar una mica. Batem els ous i els afegim a l'arròs, remenem bé i l'aboquem en el motlle. Empolsinem amb sucre llustre i coem al forn, a 180º durant 30 minuts, o fins que veiem que estigui daurat i quallat.
Deixem refredar i si ens agrada, empolsinem amb una mica de canyella en pols.
El podem acompanyar amb gelat de vainilla o una mica de nata muntada.

PATATES BABY FARCIDES DE BRANDADA DE BACALLÀ

Amb aquestes patates baby farcides de brandada de bacallà matem dos pardals d'un tret! Participo al concurs Mossegades AQUÍ d'aquest mes de gener dedicat als aperitius i també a la convocatòria que ens fa el bloc Memòries d'una cuinera  AQUÍ, dedicat aquest més a receptes amb patates farcides.

Com ho he fet amb patates baby m'ha servit per als dos esdeveniments, amb l'aperitiu d'avui ens han anat molt bé i ens han agradat moltíssim! molt fàcils de fer, amb l'avantatge que les podem tenir preparades i només ens caldrà gratinar-les en l'últim moment. Ja tinc ganes de veure les diferents varietats de patates farcides dels altres blocs, què segur estaran molt bones amb combinacions ben diferents.

   

PATATES BABY FACRCIDES DE BRANDADA DE BACALLÀ

Ingredients

250 g de bacallà dessalat

100 g d'oli d'oliva

50 g de llet

2 grans d'all

Pebre negre molt 

Formatge Gruyère ratllat

Elaboració

Brandada de bacallà

1. En el got de la Tmx posem l'oli i programem 3 minuts, 100º, vel. 1

2. Afegim els alls, programem 3 minuts, 100º, vel. 5 (parem el programa dos cops pera fer baixar l'all de les parets, amb l'espàtula.

3. Quan ja tenim l'all picat i sofregit programem de nou 3 minuts, 100º, vel 5 , quan veiem que ja està lligat anem afegint el bacallà i la llet alternativament sense obrir la tapa, ho afegim per la boca del got. 

4. Per acabar programem 1 minut, 100º, vel 8.

Reservem en un bol

Rentem bé les patates, les punxem i col·loquem en un plat, tapem amb film i coem al microones, màxima potència uns 6 minuts (les punxem per assegurar-nos que estan cuites)

Amb una cullereta les buidem una mica, omplim amb brandada i cobrim també per sobre.

Repartim el formatge Gruyère i gratinem.

MANDONGUILLES DE LLUÇ I GAMBES / CRUMBLE DE MANGO I PINYA

 

 

Amb aquesta recepta participem a Memòries d'una cuinera , (gener 2015), dedicat a les mandonguilles!

Quan vaig veure les mandonguilles de lluç i gambes al bloc de la Sandra, "Els fogons de la Bordeta" , vaig tenir decidit el dinar del diumenge!, arriba un moment que ja no saps què fer, per a no repetir massa sovint.  Van agradar moltíssim, estan super bones, i molt gustoses! A la recepta original hi he afegit el calamarç, que també hi va donar força gust i va fer més plat.

Les postres les va fer la Diana, un crumble de pinya i mango que vam acompanyar amb gelat de vainilla, boníssim, no en va sobrar pas gens!

Així doncs avui, entrada doble!

MANDONGUILLES DE LLUÇ I GAMBRES 

 Per les mandonguilles (+ - 30 unitats)
- 2 kg de lluç sense pell ni espines
- 18 gambes vermelles
- 1 llesca de pa de pagès (la molla)
- Una mica de llet
- Un all petit
- Julivert picat
- Sal i pebre blanc
- Farina
Per la salsa
- Els caps i les closques de les gambes
- 1 l d'aigua
- Una ceba grossa
- 4 tomàquets pera madurs
- Un raig de vi blanc
- Una culleradeta de pasta de nyora
- Un polsim de pimentó de la Vera
- Un calamarç tallat a rodanxes
- Oli, sal i pebre
- Pell de llimona ratllada
Per a la picada
- Un grapat d’ametlles i avellanes torrades (pinyons...)
- Una llesca petita de pa fregit
- Un all
- Julivert
- Sal
Elaboració 
Per fer les mandonguilles triturem  el lluç junt amb la molla de pa remullada amb llet, l’all, el julivert, i sal i pebre blanc al gust, fins que es formi una massa ben lligada.
Traiem el cap i les closques de les gambes (les reservem) i les tallem a trossets petits, les afegim a la barreja.
Fem boles de la mida que ens agradi, les enfarinem i les fregim en abundant oli calent (no massa estona, no ens interessa que es facin gaire per dins). Les reservem.
Mentrestant podem anar fent el fumet. En una cassola sofregim mitja ceba i un dels tomàquets tallat irregularment. Quan comenci a enrossir-se hi afegim els caps i les closques de les gambes, aixafant-ho bé perquè deixin anar tota la substància, i ho deixem un parell de minuts. A continuació hi afegim la nyora i el pimentó de la Vera, remenem i cobrim amb l’aigua (opcional posar-hi una fulla de llorer, a mi no m'agrada i no li vaig posar). Deixem bullir uns 20 minuts. Colem, traien bé el suc dels caps de gamba i reservem.
En una cassola baixa ofeguem l’altra mitja ceba ben picada en una mica de l’oli de fregir les mandonguilles. Quan estigui ben tova afegim els altres tomàquets ben picats, a trossets ben petits i ho deixem coure a foc lent fins que estigui ben confitat el sofregit, per acabar-lo afegirem el calamarç tallat a rodanxes, deixarem uns minuts més i a continuació incorporem el vi blanc, deixem que s’evapori una mica i  cobrim amb el fumet ben colat. Courem durant ben bé mitja hora a foc lent fins que hagi reduït la salsa.
Per últim fem la picada en un morter, i l’afegim a la salsa, deixant coure fins que espeseixi una mica, hi afegim les mandonguilles i deixem uns cinc minuts fent xup-xup.
Per acabar ratllem una mica de pell de llimona per sobre. És un toc molt important!! el toc de gràcia!

CRUMBLE DE MANGO I PINYA

Ingredients

Una Pinya

Un mango gran o dos petits

Civada

1 cullerada de farina

Mantega (ben freda)

Sucre moreno

Pelar i tallar a trossets regulars la pinya i el mango, posar-ho en una safata que pugui anar al forn i repartir sucre moreno per sobre.

En un bol posar la civada, la farina i la mantega tallada a dauets, amb les mans anem barrejant fins a tenir una textura com de sorra. Les quantitats depenen de la mida del motlle i comensals, ho va fer una mica a ull, si veiem que en falta n'hafegim una mica més, de tot, fins a tenir la suficient massa per a cobrir la fruita.

Cobrim la fruita amb aquesta massa terrosa i coem durant uns 20 minuts,  ha d'estar torradeta de sobre per a que sigui cruixent.

La podem fer amb la fruita que més ens agradi.

CROQUETES DE PERNIL (de Ferran Adrià&Joselito)

 

A qui no agraden unes croquetes?? i lo versàtils que són! Aquestes estan realment boníssimes! la recepta és de Ferran Adrià i Pernils Ibèrics Joselito, però una no arriba a tant i les vaig fer amb pernil més normalet, però també bo, no un 5J!. Amb aquesta recepta i quantitats van quedar les croquetes super cremoses i molt gustoses i en surten una bona colla, que podem congelar i tenir-les a punt per a qualsevol moment.

Tot i que no es veu la carmanyola, avui no toca, però si dilluns, serà el que em tocarà per dinar dilluns, unes croquetes d'aquestes acompanyades d'una bona amanida! Amb aquestes croquetes participo a Memòries d'una cuinera d'aquest mes , dedicat a dinars de carmanyola. Ja espero el dilluns... però primer ...

Bon cap de setmana!

CROQUETES DE PERNIL

Ingredients

200 g de pernil picat (com més bo, millor)

50 g d'oli d'oliva verge

100g de mantega

40 g de ceba picada

165 g de farina

200 ml de nata per muntar

300 ml de brou de pollastre suau

300 ml de llet

sal ( proveu-ho primer, el pernil ja és salat)

Un polsim de nou moscada acabada de ratllar (toc meu)

Elaboració

En una paella posem l'oli i la mantega, hi sofregim la ceba, que  quedi roseta sense cremar-se, afegim la farina i remenem bé, deixem que es torri una mica per a que perdi el gust de farina crua. Seguidament hi afegim la nata, remenem bé, afegim el brou i la llet i barregem, hi afegim una part de pernil picat i anem remenant fins que espesseixi, amb batedor de mà per a que no hi quedi cap grumoll, ratllem la nou moscada, tastem i  si cal salem. Afegim la resta del pernil i barregem bé, quan la massa es desenganxi de les parets, l'aboquem en una safata, la tapem amb film a pèl (tocar a tocar) i deixem refredar.

Amb l'ajuda de dues culleres anem fem les croquetes, també podeu posar la massa en una mànega pastissera , fer un rul·lo llar i tallar a la mida que les volem, a mi m'agrada més fer-ho a mà, queden més rústiques , semblen encara més casolanes... manies.

Les arrebossem, primer passem per farina, a continuació per l'ou batut i finalment pel pa ratllat. Jo l'acostumo a ratllar, perquè el que compem és massa fi i m'agrada més rústic, queda més cruixent!

PANELLETS D'AVELLANA

La setmana passada a Cuines de TV3 van fer panellets d'avellana i em va cridar molt l'atenció doncs no n'havia vist ni sentit mai que se'n fes, però es veu que a la banda de Reus, que tenen les millors avellanes del món, és costum fer-los, segons van dir. Així que vaig prendre nota per provar i aquí teniu el resultat, fan una oloreta boníssima i l'aspecte també fa goig. N'he provat un... i està molt bo!! De la recepta original he canviat alguna coseta, en lloc de fer totes les boles d'un cop i sucar-les amb la clara d'ou batuda, l'he afegit a la massa, llavors ja queda enganxosa i us asseguro que els pinyons s'enganxen molt bé.
Us animo a que els feu!
També n'hem fet d'ametlla, amb la recepta que fa anys que fem i que podeu trobar AQUÍ.
Com veieu tenim una bona caixa de panellets, que porten feina, sí, però què bons seran!!

  BONA CASTANYADA!!!

PANELLETS D'AVELLANA
Ingredients (jo he fet aquestes quantitats, la meitat de la recepta original)
250 g de farina d'avellana o avellana crua i la triturem
125 g de sucre
1 ou gran o 2 petits+ 1 clara (si veieu que hi falta humitat afegim una mica més de clara)
150 g de pinyons
150 g de pinyons
140 g d'ametlla granet
Un grapat d'ametlles marcona
Elaboració
Vaig comprar les avellanes crues al mercat, i amb pell! Amb la Tmx les vaig triturar, a vel. progressiva 5-10 fins a aconseguir la textura de farina. (Aneu mirant perquè el que no volem és que es faci una pasta). L'aboquem en un vol gran, afegim el sucre i barregem bé amb les mans. Un cop ben barrejat hi afegim els ous i la clara i continuem barrejant amb les mans fins que quedi una massa homogènia. La reservem tapada amb film a la nevera durant 24 hores. És l´única precaució que hem de tenir.
Preescalfem el forn a 180º.
En un bol posem els pinyons, en un altre l'ametlla i en un plat l'ametlla marcona.
Amb una cullera de postres anem agafant porcions de massa, l'arrodonim i la passem pels pinyons amb els palmells de les mans fem pressió per tal que els pinyons quedin enganxats. Fem el mateix amb els d'ametlla en granet. En unes altres hi posem una ametlla marcona fent una mica de pressió sobre ella perquè quedi fixada. Pintem una mica per sobre amb rovell d'ou (aprofitem el de la clara que em posat sola)
Enfornem a 180 º durant una 12-15 minuts, depenent del forn, si teniu d'alt i baix millor.
Els traiem del forn i deixem refredar sobre una reixeta.

TRUFES DE XOCOLATA

 Sempre m'agrada el dia del meu aniversari endolcir una mica el dia amb els companys de feina. Com que feia temps que no els portava trufes, em vaig decidir a fer-les. La recepta és ben original,  si més no xocant, dic original perquè, veureu, porten magdalena! si, si, però després ni ho notareu , eh!,  fa que siguin unes trufes que aguanten molt bé sense congelador, dins una caixa metal·lica i a la nevera sempre les tindreu al punt just per a menjar-les. No cal dir que van volar!!, i les hauré de repetir perquè a casa només les van olorar...

Queden unes trufes suaus, fines i gens empalagoses, i si hi poseu ratlladura de pell de taronja i una mica de licor, just perquè i donin un toc, queden encara més bones.

Aquesta recepta es la que feia la meva mare, que no se pas d'on la va traure, i quan les faig m'agafa morrinya...i alhora bons recods!

Ah!, aquest ram tan preciós me'l van fer arribar els de casa, fill/filles, els companyns/a d'ells, el meu marit, Jesús i la seva mare! Moltes gràcies!, i també us estimo molt!

TRUFES DE XOCOLATA
Ingredients:
- 300 g de xocolata Valor pur (una tauleta)
- una tauleta de xocolata Nestlé amb llet (150g)
- 200 ml de nata líquida (35% MG, no cal muntar-la)
- 2 cullerades de whisky/conyac (opcional
- una cullerada de sucre llustre (si no en tens, del normal)
- 1 magdalena ( mida normal)
- pell ratllada de taronja, fruits secs picats... (o del que ens agradi, i si no voleu)(opcional)
Per fer l’acabat
- fideus de xocolata
- cacau en pols
- sucre llustre
Preparació
- Desfem al bany maria la xocolata tallada a trossets, un cop desfeta i fora del foc hi afegim la resta d'ingredients, jo vaig ratllar-hi pell de taronja, una mica, i una cullerada de whisky, triturem molt bé amb el pimer. Si volem fer-ne de diferents sabors, separem en bols i hi afegim l’ingredient que vulguem, pell de taronja ratllada, algun licor, algun fruit sec (ametlla picada...), cafè..., tapem amb film i deixem refredar a la nevera durant 24 hores. (jo ho preparo a la nit i les faig l’endemà)
- Fem les boletes o la forma que ens agradi i les arrebossem, unes amb fideus de xoco, unes altres amb cacau, i unes altres amb sucre glaç.