Quan era petita la revetlla de Sant Pere no passava desapercebuda !! El meu pare es deia Pere, i per celebrar-ho ens feia una gran foguera per a la canallona del carrer, que entre quatre cases ja érem uns 15!, no com ara, que el carrer s’ha quedat gairebé sol!... Doncs com deia, ens feia la gran foguera, i fins i tot, hi havia focs d’artifici... no us penseu que com els d’ara, eh! Res, unes fonts de colors i algun petard d’aquests que fan soroll al tirar-los al terra! Però per nosaltres era festa gran!!! , i no ho recordo.. però diria que no hi faltava un tallet de coca de forner, que en aquells dies era tan bona...
Doncs ahir tarda, em semblava que si no feia una mica de coca, no em sentia bé, em faltava alguna cosa ... Era revetlla de Sant Pere i no podia passar com aquell que res! així que, tenia pasta de full, llardons, que m’havien sobrat de la de Sant Joan, sucre..., no tenia excusa!, i en un obrir i tancar d’ulls vaig tenir la coca a punt per a la nit fer-ne un mos!
L’altre dia vaig veure que la Gemma de cuinaperllaminers, pintava la pasta de full i l’empolsinava amb canyella, jo no ho feia, així que vaig provar-ho, i reconec que queda molt bé! Li dona aquell gustet, aquell puntet de pastisseria. Ja veieu, sempre aprenent!
Animeu-vos! Que és molt fàcil i queda superbona!
COCA DE LLARDONS
- una làmina de pasta de full
- 100 g de llardons
- sucre
- pinyons
- anís
- canyella en pols
- un ou
Sobre paper especial per a forn, estenem la làmina de pasta de full, la pintem amb anís i l’empolsinem amb canyella en pols. Marquem la làmina en tres parts iguals, a la part central hi posem llardons, que prèviament haurem picat, empolsinem amb sucre i tapem amb una de les altres parts, passem el corró per sobre. Repetim el farcit anterior, pintem amb anís, posem llardons, empolsinem amb sucre, i tanquem amb l’altra part i tornem a passar el corró. Podem tancar bé tot el voltant amb una forquilla. Punxem la superfície perquè no pugi massa la psta de full. Pintem amb ou batut tota la superfície, cobrim amb pinyons i empolsinem amb sucre, abundant.
Coem a 200º, durant 30 minuts. Forn preescalfat.
Deixem refredar damunt d’una reixeta.
8 comentaris:
El gustet de la canyella, si agrada, li queda molt bé, oi?
Que fàcil i que bona és la coca de llardons feta a casa!
Bona no, boníssima!!!! i tan fàcil que és un pecat anar a comprar-la!
Petonets
Que bona que està i no costa gens.
Petons
T'ha quedat molt maca, a casa també som dels que celebrem la revetlla de Sant Pere!
Que bona! A casa hi poso anís, però no canyella perquè al meu fill no li agrada.
Veig que avui tots pengeu receptes de coca de llardons, i jo en canvi he celebrat el sant del Pere amb un gelat! No em venia de gust encendre el forn, perquè ja m'afecta prou aquesta calor!
Una abraçada
Que buena pinta, y lo de ponerle canela me parece genial, a mi me encanta
Molt i molt maca aquesta coca. I amb els records d'infantesa encara més!!
Quan en torni a fer ja provarè la canyella maquillada :)
Que buena idea me has dado. Probaré de hacerla esta semana que es cuando toca. Petons
Publica un comentari a l'entrada