Les croquetes són un bon fons de congelador! Què bé que va tenir-ne de preparades i en un moment donat et trauen d’un apurillo... A casa ens agraden de tota mena, de bacallà, carn, pollastre, pernil. Ara feia dies que no en feia, el dia que t’hi poses ja aprofites i en fas un munt... te n’atipes! Però quin goig fan quan les tens preparades!
Espero que us agradin!
CROQUETES DE PERNIL DOLÇ
Ingredients
Beixamel base per a croquetes:
Dues cullerades d’oli
Sal, pebre, nou moscada (al nostre gust)
1 ceba petita
-- Ou, farina i pa ratllat per a l’arrebossat
Com que volia fer-ne unes quantes, vaig posar més quantitat per a la beixamel i 400 g de pernil dolç.
Preparació
En una paella posem la mantega , l’oli i la ceba picada i sofregim. A continuació afegim la farina, remenem i quan ja està roseta hi afegim la llet, la sal, pebre, nou moscada... i amb el batedor de mà remenem per a lligar la beixamel i desfer els possible grumolls. Deixem coure a foc baix remenant de tant en tant. Ha de quedar una beixamel espessa.
Piquem el pernil i l’incorporem a la beixamel, donem unes voltes i quan comenci a desenganxar-se de la paella serà senyal que tenim la massa feta. L’aboquem en una safata o bol, tapem amb paper film, tocar a tocar de la massa (es pot treure fàcilment, no s’enganxa gens) i deixem refredar.
Per a fer les croquetes, enfarinem la taula i fem cilindres amb la massa, del gruix que vulguem tenir les croquetes, i anem tallant-les més o menys de la mida que les vulguem.
Jo vaig anar agafant massa amb una cullera i donant la forma amb les mans, també va força bé, no queden tant iguals, però m’agrada més, queda més casolà. Per a l’arrebossat les passem primer per farina, a continuació per l’ou i finalment pel pa ratllat.
Les fregim amb oli abundant i ben calent.
Si les volem congelar, les posem en un recipient ben tapades i quan les necessitem les anem traient i fregint directament sense descongelar. (Si són congelades fregiu-les de mica en mica, perquè l’oli no perdi temperatura, si se’n posen moltes alhora, l’oli es refreda i fa que la croqueta s’obri.)
11 comentaris:
quina bona explicació per a fer croquetes , ho fas fàcil. Els he provaré de fer com el puding de poma , a mi també m'agraden les receptes de n'Eva.
AHHHHHH!!! Jo no t'ho havia dit , però el primer dia del teu bloc també em vaig fitxar en la foto de seure a la fresca . M'agrada molt.
Una abraçada
Si noia, que bones que son, fa mandra posar-s'hi però un cop ho has fet estàs contenta ... i les que sobrin al congelador!!!
Es cierto el día que te pones, terminas hasta el moño! pero es un buen fondo de armario, tenerlas preparaditas para una noche que no apetece hacer nada, anda que no te alegras ;)
Besitos
mmmm...m'encanten les croquetes, crec que de qualsevol gust, de bacallà, carn, pollastre, etc...aquestes teves tenen una pinta genial! però fa una mandra formar-les jejeje...
Petonets
A casa no son molt entusiastes de les croquetes però perquè no són fetes a casa!, si em sortissin com les teves segur desapareixerien!.Prenc nota a veure si em surten bé, ja que 2 cops que m'hi he posat, no han sortit gaire presentables...A reveure!
A casa som del club de fans de les croquetes! I d'aquestes que has fet tu també ens en fem!
hola preciosa!! Doncs no se m'hagués ocorregut mai fer-les de pernil dolç i em sembla una idea excel·lent, i si a més hi poses formatge tens unes croquetes bikini!! Un petó ben gran.
Les croquetes em sembla que agraden a tothom no??
Com tu dius, ternir-ne al congelador és el millor, t'arregla qualsevol àpat.
De pernil dolç crec que no he fet mai. Provaré.
Petonets
Xisca, no és complicat, pero vol una mica de temps. La foto és a casa dels pares, a Isona, m'agrada molt seure aquí! si hi passes a l'estiu, potser mi veus... ! un petonàs!
Dolorss, a les que ens agrada la cuina deixem la mandra per a d'altres coses, jo per exemple per la planxa! petó
Cuinera, després de la feinada et recompensa la cara que posen tots,als meus fills, que ja no són nens, sobretot!
Carme, com dius són bones de qualsevol cosa, i van bé en qualsevol moment!
Mercè, segur que t'acabaran quedant bé! no desisteixis!
Visc a la cuina, crec que si, que s'haurà de formar aquest club de fans!!
Vermells, m'agrada la vostra proposta de bikini, si us dic que vaig estar a un tris de fer-ho... ! la propera!
Maria, tot i que el pernil és insípid, queden força gustoses, això si, el pernil ha de ser bo!
petons!
teresa, quina delicia de croquetes i que ben explicades!
Mare de Déu Senyor quina pinta que tenen aquestes croquetes... o com deia la meua àvia 'cocretes'!!!
Tens més raó que un sant, això de fer-ne a muntó i congelar-les deu res força pràctic!
M'apunte la recepta!
Publica un comentari a l'entrada