30 de juny de 2010

MELMELADA DE MADUIXA



Gairebé no hi sóc a temps!!! Encara no havia fet la melmelada de maduixa i la temporada ja està liquidada!! la Juanita, però, encara  me’n va collir uns quilets i aquest cap de setmana l’he feta. Em sembla que si no en tinc em falta alguna cosa!! Així que ja tenim uns potets amb les primeres melmelades d’aquesta temporada, la propera la d’albercoc, que m’agrada molt!.
Aquesta és la recepta base, si voleu donar-li algun toc personal, només cal que li afegiu, pebre, canyella, menta....  a mi la de maduixa  m’agrada tal qual!

MELMELADA DE MADUIXA

1 kg de maduixes
500 g de sucre
El suc d’una llimona

Rentem les maduixes senceres, els traiem les cues i les tallem a trossos. Les pesem i posem en una olla, pesem el sucre i l’aboquem per sobre les maduixes , tot seguit reguem per sobre amb el suc de la llimona, amb l’espàtula donem unes voltes, tapem i deixem macerar durant unes 2 hores. Veureu que les maduixes desprenen el seu suc i el sucre gairebé es desfà.
Coem a foc mig, entre una hora i hora i mitja, aproximadament,fins que  tenim la textura que ens agrada. (Penseu que quan es refreda espesseix).
Durant la cocció, veureu que  deixa anar una escuma rosada, doncs bé, l’hem d’anar traient amb una cullera, perquè sinó, un cop la tingueu en els pots i freda, cristal·litza  i queda blanquinosa.
Jo quan fa uns ¾ hora que cou, la trituro una mica amb el minipimer, tot i que deixo algun que altre trosset.
  
Mentre tant, en una olla fem bullir els pots i tapes. Els reservem

Quan ja tenim la melmelada anem omplim els pots, els tapem bé, i jo els faig bullir, coberts d’aigua, uns 10 minuts, per fer-ne el buit.
Hi ha qui un cop omplerts i tapats,  els posa cap per a ball, en lloc de bullir-los.
Els deixem refredar i guardem en un lloc sec i fosc.

9 comentaris:

MaryLou ha dit...

Molt bona!!!! aquests potets els conec!!! ja,ja,ja...
Petonets

Visc a la Cuina ha dit...

T'ha quedat molt maca! I els pots amb les etiquetes ja són TOTALS!

Margarida ha dit...

Doncs mira, jo cada any en faig perquè m'agrada molt, i aquest any no me n'he adonat i ja no trobo maduixes a la plaça! I sóc incapaç de menjar-ne de compra. Seran manies però de melmelada de maduixa només en menjo si la faig jo.
M'han encantat les etiquetes que has posat als pots!
Una abraçada

starbase ha dit...

Meravellós, quins colors!! Jo no faig mermelades a casa gairebé mai la veritat. Perque no sóm gaire consumidors de les mateixes i amb les que ens donen els amics que en fàn tenim per tot l'any < Vaya morro, no?

hehehe, una mica.

T'han quedat molt bé! :)

mercè ha dit...

No he fet mai melmelada, però tampoc no havia fet mai la majoria de coses que estic fent aquest any...així és que prenc nota, ho expliques massa bé!A reveure Teresa.

Teresa ha dit...

Maria, Ma. Angels, les companyes i companys són els encarregats de recollir els pots! i després sempre els hi retorno plens, no a tots, eh!.
Margarida, si en veiem en tens un pot guardat! Com veus les etiquetes també són casolanes... el meu marit de vegades és l'encarregat de fer el dibuix, a mà a cada pot!! ...
Starbase, Mercè, si comences a fer-les, hi ha tanta diferència amb les de compra, que no en compres més. A casa meva sempre hi havia al rebost el prestatge amb les melmelades, conserves, que la meva mare feia, em deu venir de família!
Un petó a totes!

Anònim ha dit...

Us puc dir que amb aquesta recepta, la melmelada, queda superior. Ho he comprovat. Les etiquetes... d'alt nivell. Aquests pots de melmelada la poses a la venda amb una fira artesanal, i segur que volarien.
Eulàlia

Teresa ha dit...

Eulàlia, aixó és amor d'amiga!!! però si que és veritat, queda molt bona! aquest any no se perquè ha quedat boníssima!! potser perquè les maduixes ja eren més petites i més gustoses...
petó!

Mercè ha dit...

Teresa, que bona que és la melmelada de maduixa feta a casa!!
M'han encantat les etiquetes també. ;)
Petons!

Seguidors